a cop calent

Ahir vaig anar al Camp Nou… ufff! Em vaig enamorar del Barça.
 
Dic enamorar perquè certament és la definició que més s’adiu a tot el que fas pel teu equip.

Et disfresses amb bufandes al cap, pancartes penjades, banderes estelades. Vas saludant a tothom qui trobes per les rondes i duu una identificació culer.

Fas cara d’il·luminat i saltes i crides i sents aquella emoció que et  fa pessigolles a la panxa com quan eres infant i esperaves la nit de reis.

Ahir era al Camp perquè la meva amiga Carme em va regalar l’entrada. Totes dues vam gaudir d’aquesta passió pel futbol que compartim des del primer dia que ens vam conèixer. Era l’època de Cruyff jugador i n’érem fans incondicionals.

Ostres… quin Barça que tenim! Però res de tot això fora possible sense algú que ha tornat a casa i ara ens regala la seva saviesa, bonesa i honestedat.
Gràcies Pep Guardiola, m’encanta que també actuïs a vegades “a cop calent” i agraeixo de tot cor que transmetis a tothom que tot això que fan els teus jugadors és gràcies a l’esforç, la dedicació i les ganes de fer la feina ben feta.
Pep, t’has d’estimar molt el Barça i Catalunya per ser capaç d’emprendre aquest repte.
Tu, més que ningú es mereix els tres títols. I si no, això d’ahir per exemple, ja s’ho val.

Aquest és el nostre Barça i ens en sentim orgulloses.

Amb un equip així sembla més fàcil, més assequible i més propera la ruta cap a la llibertat.