a cop calent

Aquest curs 2018 – 2019 el comencem el dia 4, tenim el dilluns de festa major al poble i això ens dóna un dia més.

Tots els començaments de curs són únics i especials, aquest any encara més perquè podria ser el darrer.

També em passa que hi ha la Diada i això em fa anar de bòlit. Matí intensiu a l’escola i tarda també intensiva venent samarretes sense parar.

Aquest any hi ha més energia que mai, la gent estem disposats a donar-ho tot i es respira aquest aire de llibertat.

L’escola de veritat comença el dia 12, amb els alumnes estimats i les seves vides que s’enllacen i s’abracen amb la teva 🙂

Bon curs companyes i companys mestres!

Vet-aquí una representació dels mestres de la 1a promoció de l’Escola de Mestres de Vic.

Hem gaudit i gaudirem encara uns quants anys més d’aquest ofici vell i bell. Tot el que hem donat per l’escola se’ns ha retornat multiplicat per l’estima que rebem dels alumnes.

Vam ser la 1a invasió de nous mestres que va escampar la immersió lingüística i que va assaonar el teixit social per construir aquest present que tenim ara. N’estem orgullosos!

Sembla mentida que fent més de 30 anys que sóc mestra, encara se’m repeteixin cada dia les mateixes bones sensacions.

Els nens i nenes a qui avui he fet classes responen als mateixos estímuls que aquells primers alumnes de Castellterçol.

Hi ha un lligam invisible que els nens capten a l’instant.

El que és fonamental és que estiguem tranquils sempre els dic, només si estem tranquils aprenem moltes coses.

El que més els agrada als nens i nenes és aprendre coses, els apassiona saber. Els mestres només hem d’ordenar els continguts, les competències, els procediments, les arts i dur-los a la classe perquè cada alumne se’ls faci seus.

I hem de saber escoltar, el que diuen els nens sempre té sentit, sempre surt del cor, sempre val la pena.

Veure’ls créixer i estimar-los és fantàstic. I el millor de tot és compartir amb ells l’esperança per aquest món millor que construïm junts.