Accés de l'autor

Som-hi Vigatans!!!!

carme | dimecres, 25 de gener de 2012 | 14:06h

ANC - Vic per la Independència

carme | dimarts, 24 de gener de 2012 | 21:18h

Diuen que la independència és un estat d'ànim i deu ser així.

Perquè l'ànim o l'ànima del nostre poble persisteix malgrat els prop de 300 anys d'imposició d'un Estat que, amb el nom d'espanyol ens imposa el dret de Castella i amb el nom d'espanyola la llengua castellana.

Sortosament, els darrers moviments per la independència, ens han despertat la consciència.

Tenim clar que allò robat és robat per més segles que passin i ens hem adonat que l'única ruta amb un horitzó lluminós és la independència.

Som molts, cada dia més, que diem prou. No volem passar ni un dia més sepultant la nostra honra i la llibertat de la nostra amada pàtria en la negra obscuritat d'una perpètua i deplorable esclavitud.

Ara l'Assemblea Nacional Catalana ens permet unir les nostres voluntats i treballar per aconseguir, en el mínim plaç possible, la llibertat i la sobirania de Catalunya.

Siguem responsables del temps que ens ha tocat viure. Siguem valents i agosarats. Estirem als que els fa mandra o els fa por. Seduïm als nostres amics, coneguts i saludats perquè s'afegeixin a la tasca de treure'ns de sobre, d'una vegada per totes, el jou feixuc d'aquesta Espanya repressiva i reprimida, empobrida per la pròpia mesquinesa, buida i tronada.

A les nostres mans hi ha el destí del nostre poble. Cal que complim amb el nostre deure!

Abans del dia 8 de febrer, inscriviu-vos a l'Assemblea Nacional Catalana http://www.assemblea.cat/ i per una mínima quota podreu agafar aquest tren que només passa un cop a la vida.

Estació final: Estat propi.

Tu tries.

l'Any del fred

carme | diumenge, 8 de gener de 2012 | 12:04h

Una de les persones que més estimo va néixer l'any del fred i va anar ben just com no neix per la mateixa Candelera del 1956.

Deu ser per això que és una persona tan valenta, tan càlida i tan acollidora.

Com m'agradaria que els nadons d'aquest 2012 fossin els que van néixer l'Any de la independència!

És que no hi ha terme mig.
O bé construïm un estat o bé desapareixerem com a nació.

I és que, en el fons, disfressat amb el nom d'espanyol, va governar, com continua governant Espanya, l'Estat castellà, aqueix estat que, seguint la mateixa ficció, amb el nom d'espanyol ens imposa el dret de Castella i amb el nom d'espanyola, la llengua castellana (...).

Per això, quan a una nació se li desperta la consciència que ho és, treballa de seguida per produir un Estat, expressió de la seva voluntat política, instrument de realització de la seva política pròpia. [Prat de la Riba]

Va, som-hi! Alcem-nos d'una vegada!
Desperteu la consciència vostra i de tothom qui tingueu a mà.

No li deixem tota la feina a en Pep Guardiola home!!

Assemblea Nacional Catalana (ANC)

carme | dilluns, 2 de gener de 2012 | 16:50h

Deia Joan Solà als polítics del Parlament de Catalunya: "Teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat".
Jo també penso que nosaltres, homes i dones catalans tenim la responsabilitat d'honorar Joan Solà i tots els que ens han precedit i han mort abans d'albirar l'horitzó lluminós de la independència. I ho hem de fer defensant sense defallir la llengua i el país perquè mai no podrem tenir una vida normal mentre ens sentim subordinats.

Ara s'han aplegat una colla de persones de tots els àmbits i condicions i ens proposen la constitució oficial de l'Assemblea Nacional Catalana el dissabte 10 de març de 2012. Tots i cadascun de nosaltres en pot formar part.

Jo ara estic a la gestora territorial per constituir l'Assemblea de Vic. Ja us informarem més concretament als vigatans de les maneres de participar-hi.
De moment voldria donar una informació general perquè tothom pugui afegir-se a aquest moviment per la independència.
Si la participació la voleu fer molt activa, cal que busqueu les persones del vostre municipi disposades a promoure l'assemblea territorial del vostre poble.
O bé, si voleu treballar més des de casa, ja fareu prou si us adheriu des del web i seguiu les informacions per anar escampant 'la bona nova' http://www.assemblea.cat/

Com us deia, la constitució oficial de l'Assemblea Nacional Catalana serà el proper dissabte 10 de març de 2012. Abans d'això hauríem d'aconseguir entre tots:

- Constituir almenys 240 assemblees territorials (que serien tots els municipis de més de 3.000 habitants -s'hi hi ha municipis més petits també, fantàstic!-).
- Aconseguir un mínim de 7.500 membres inscrits (que serien un 1 per mil dels habitants de Catalunya).

De moment, el dia de l'acte de presentació pública del procés de l'ANC al Museu d'història de Catalunya que era el 12/12/2011, teníem 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions amb possibilitats. Teníem també llavors 3.500 membres adherits.

Aquest procés va començar (almenys per mi), el dia 30 d'abril de 2011, aquest dia hi havia convocada una "Conferència Nacional per l'Estat Propi" i ens vam reunir 1.300 persones al Palau de Congressos de Montjuïc per iniciar el procés de creació d'una organització popular, unitària, plural i democràtica: l'Assemblea Nacional Catalana.

L'ANC tindrà un objectiu fonamental: crear les condicions necessàries perquè, en el termini de temps més curt possible, hi hagi una majoria suficient de catalans totalment partidaris d'aconseguir un Estat propi.

L'ANC té previst organitzar (del 23 de Juny -Sant Joan- a l'onze de setembre -diada-) una Marxa per la independència. Que serà una gran festa reivindicativa del catalanisme polític i social.
Organitzada en 10 columnes, la Marxa recorrerà tot el territori per fer arribar propostes a l'ANC i convidar tots els alcaldes, que encara no ho hagin fet, a incorporar-se a l'Associació de Municipis per la Independència.
Les 10 columnes de la Marxa confluiran a Barcelona l'11 de setembre en la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya.

L'Associació de Municipis per la Independència es va constituir oficialment el dimecres 14 de desembre de 2011 a Vic amb 116 poblacions ja adherides.

Resumint, l'ANC és l'organització que ha d'estructurar les iniciatives de la societat civil encaminades a aconseguir l'Estat Català.

Informa't, informa, participa. Entra al web:http://www.assemblea.cat/
Guaita aquest vídeo:
Declaració fundacional de l'Assemblea Nacional Catalana:
http://www.youtube.com/watch?v=uJNfF-i01tM&feature=colike

Fes el que sigui menys quedar-te al sofà!
I si tens temptacions de no fer res, guaita aquest altre vídeo per adonar-te que hem d'abandonar ja aquesta España 'una, grande y libre' que ens volen imposar.
SPAIN'S SECRET CONFLICT - Catalan subtitles http://youtu.be/65dkCds920I

Catalunya s'ho val. Anem cap a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.

Gràcies!!!!

1 de gener de 2012

carme | diumenge, 1 de gener de 2012 | 11:28h

Bon dia!
Avui que comença l'any us desitjo salut i independència!

Agraeixo totes les bondats que m'ha regalat el 2011 i accepto els contratemps que no he pogut evitar.
Reclamo justícia social i em comprometo a 'viure senzillament perquè d'altres senzillament puguin viure'.

Em fa por la mentida i la impunitat de qui menteix i sap que menteix. Però res d'això em farà desconfiar de la bona gent que, sense fer fressa, mou el món.

Vull que el 2012 em permeti també seguir compartint passions diverses: el Barça, l'Escola, la llengua, el país...

I si també sou dels que es 'lleven ben d'hora ben d'hora' segur que junts aconseguirem esdevenir aquest 'país imparable' que ens mereixem.

Comentaris: 1

viure i conviure

carme | dimarts, 6 de desembre de 2011 | 12:42h

Els dies passen, l'any s'acaba, vidrà el fred però sempre resta aquesta calidesa que dóna saber viure i conviure.

Deia B. Lipton que 'no veiem el món com és, veiem el món com som'.

Vaig començar a veure el món des d'aquest balcó de la plana de Vic. Potser per això se'm mostra bell.

I el que dóna més sentit a tot plegat és saber que hi ets tu.

una dona valenta

carme | dimarts, 22 de novembre de 2011 | 23:31h

Avui he vist una dona valenta.

Hem fet una estona de conversa, hem parlat de com se'n va sortint.
M'explicava com fa allargar els diners del PIRMI per tenir menjar pels seus tres fills i per pagar el que fa falta de l'Escola.
Estava orgullosa de tirar endavant tota sola, sense dependre del seu home "que es malo".

Ha estat maltractada però ara ja no li té por, el va denunciar i ara el vigilen. El mira a la cara i li contradiu la seva actitud. Ja no calla, ja no s'amaga. Si es vol maquillar i sortir ho fa, ja no li ha de demanar permís al marit.
Ell està acovardit, ella l'ha superat en tot.

L'he felicitada de tot cor i li he dit que sempre li estaré agraïda per ensenyar-me que existeix aquesta fortalesa interior que fa que els éssers humans (sobretot les dones) superin els tràngols més durs i caminin endavant amb el cap ben alt.

tocat per la tramuntana

carme | dilluns, 31 d'octubre de 2011 | 11:57h

Respecto en Gerard Quintana, tinc clar que ell no és l'"enemic", però no entenc que no sigui capaç d'estimar la nostra llengua.

No entenc que no vulgui que els seus fills siguin catalans. No entenc que els negui l'oportunitat d'arrelar-se al país.

Crec que s'equivoca, ho sap i no és capaç de canviar-ho. Crec que no és un bon pare i també ho sap i no vol canviar-ho per no perdre la seva pròpia "llibertat" que ell l'entén com absència de compromís.

Tot plegat un xic penós, oi?

el darrer estiu

carme | dijous, 20 d'octubre de 2011 | 21:21h

La vida ens va obsequiar amb un mes de juliol plenament compartit.
Vos vau tornar a dormir a casa vostra i jo m'hi quedava per fer-vos companyia. A casa fèiem obres i va ser la millor solució.

Era l'estiu del 2005, jo feia el curs de direcció. El mes de juliol era el meu primer mes de directora i llegia la il·lusió que us feia en els vostres ulls.
Sé el que pensàveu: jo que no vaig poder anar mai a estudi i ara tinc les dues filles i els dos gendres mestres.

Els matins jo treballava a l'escola o bé baixava a Barcelona. Tornava tard i sopàvem tots plegats, vos marxàveu abans cap a casa vostra mentre jo estava per casa feinejant una mica més.
Quan arribava a Senferm m'esperàveu amb una plata de fruita, cada dia diferent i ens la menjàvem a fora el jardí prenent la fresca.

Mai oblidaré aquests instants de placidesa i de calidesa.
Vau ser el meu pare fins el darrer dia, avui fa sis anys, i encara en servo el record i l'emoció.

la tardor va per dins

carme | dilluns, 10 d'octubre de 2011 | 01:18h

9 d'octubre ja i les calorades del migdia que no reculen.
Fa un mes que els nens i nenes han començat l'escola i sembla que sigui el mes de juny. Tornen del pati acalorats, suats i assedegats.
Però encara que no ho sembli la tardor fa el seu efecte. Les fulles s'aguanten per un fil i si bufa un bufarut s'arremolinen i ballen una dansa.
A les persones, la tardor ens porta una necessitat de mirar el que esdevé a fora però des de dins.
Aquest vespre he estat escoltant el discurs de Steve Jobs a la Universitat de Stanford i també el pregó del periodista i lingüista Joaquim Maria Puyal.
He après lliçons de vida amb cadascun d'ells. Quanta gent bona i alhora bona gent que hi ha! En Puyal, en Margarit, en Broggi, en Miquel Calçada, la Teresa Forcades...
Enyorarem Jobs.
Però hi ha aquesta gent bona i bona gent que ens durà fins el final. Ens durà fins a la victòria.
Feliç tardor a tothom :)

ARA

carme | dissabte, 1 d'octubre de 2011 | 18:58h

'Ara' ja no podem dir aquesta paraula sense veure el bon diari de Carles Capdevila.

Ara qualsevol llibre o programa d'autoajuda et mira de ficar al cap 'el poder del ara'.

Certament, viure el present és la recepta per ser feliç i també per ser desgraciat segons el que succeeixi.

Però en general, fora de moments tràgics o de moments màgics, ets tu qui governes amb el teu pensament l'estat d'ànim present.

Per això m'ha fascinat aquesta imatge treta del twitter d'Eva Piquer, un rellotge on cada hora et diu que és ARA.

Fantàstic!

Tant debò sigui musica

carme | divendres, 9 de setembre de 2011 | 21:07h

Tant debò sigui música el que haguem de sentir li va dir ahir la Terribas a en Guardiola.
Música però de la bona és la que han de sentir persones amb tanta dignitat i passió per la feina ben feta com el nostre primer entrenador del Barça.
Ahir mentre l'escoltava emocionada i embadalida enyorava molt el meu pare. Que content que estaria. De fet, veia la seva mirada dibuixada en el rostre del pare d'en Pep i sentia que en el fons, els homes bons, són molt iguals.
Són persones sense enveja, sense rancor, amb coratge, amb esperança i amb paciència. Són homes i dones generosos i tenaços; no els fa mandra llevar-se d'hora per pencar i persistir fins fer un país imparable.
I els altres, els de la cantarella de la mediocritat i l'enveja que s'amaguin i es consumeixin ells sols i que ens estalviïn si us plau els seus raonaments estúpids que proven de desacreditar la bona gent que fa bona feina i que estima la seva gent i el seu país.

#somescola #jonoacato

carme | dissabte, 3 de setembre de 2011 | 18:49h

"Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

I sempre, però sempre, plantaré cara."

(Gran Carles Capdevila. Gràcies! :)

Ho volem tot President Heribert Barrera

carme | diumenge, 28 d'agost de 2011 | 10:52h

I

quan ho tinguem

em recordaré de vos.

Gràcies!

Comentaris: 5

Vull llegir la resta de l'article

Banya d'Àfrica

carme | dilluns, 8 d'agost de 2011 | 22:04h

Els meus pares m'explicaven que al poble de Querós, encara que hi havia molta distància entre les cases veïnes, si hi havia un malalt o una necessitat tothom es mobilitzava.

Se'ls hi negaven els ulls quan ens explicaven com aquell dia, que sense haver demanat ajuda, van trobar, a punta de clar, més segadors disposats a donar un cop de mà (o de falç en aquest cas) que quarteres per segar.

Passaven gana a la postguerra però el Molí de Querós no va deixar mai de molinar.

La meva padrina, vídua i amb cinc fills, no demanava res més que un parell d'embostes de farina per cada sac de duien a molinar.

I quan passaven els Maquis -que els coneixien d'una hora lluny perquè sempre anaven de tres en tres- els feia una bona olla de farro i au! A travessar el pont de Querós i camí enllà.

Diu que un dia els guàrdia civils volien carregar-se a tots els Maquis que corrien pel cor de les Guilleries i van preparar un metralladora al cap del pont. Però resulta que es van adormir i els Maquis van passar i es van endur la metralladora i tot.

Els meus tiets m'han explicat aquests relats perquè ens ho han demanat per fer un article sobre pobles perduts com Querós. He tornat a xalar de valent amb aquestes converses tan autèntiques i tan inversemblants alhora.

Eren uns temps durs, no hi havia menjar però les persones s'ajudaven i s'intercanviaven els productes de primera necessitat.

Com ho hem de fer ara? Hem desaprès l'habit d'ocupar-nos dels nostres veïns?

És un crim que deixem morir tants infants a 'la banya d'Àfrica',

Aquest matí llegia un 'tuit' d'en Bozzo que deia textualment: “Les tropes internacionals han de fotre el camp ja! De Líbia, Iraq, Afganistan i altres indrets on fan el paperina. Això sí que és estalvi!”

Res no és creïble si permets que mori de gana una persona com tu.

Encara que passa allò que 'si mor una persona és una tragèdia i si són trenta mil és estadística' ho hem de rebatre, no ens ho hem d'empassar.

Qui vulgui dirigir un país que exposi què farà per eradicar la fam al món, tot el demés és secundari.

I cadascú de nosaltres estiguem a l'aguait per si hi ha algun veí que necessita una tassa de brou o una embosta de farina...

L'ésser humà va néixer a l'Àfrica, ja és hora que hi reneixi la humanitat.

l'estiu

carme | divendres, 22 de juliol de 2011 | 20:43h

No fa estiu però igualment es pot aprofitar per tenir temps per retrobar i abraçar a la gent que més estimes.

No fa estiu però a mi m'agrada estiuejar i rebre a casa a les persones amigues. Fer-la petar davant d'un plat de musclos al vapor, competir jugant a l'scrabble o a la botifarra i no haver de mirar l'hora que és.

No fa estiu però el cel obre escletxes que et permeten veure el fons del mar i quan nedes cap endins t'adones que tot allò que t'ha fet patir queda oblidat.

No fa estiu però pots llegir aquells llibres que t'han recomanat, descobrir nous espais de comunicació o trobar alguna perla amagada.

No fa estiu però no l'esperis, fes com si fos el millor estiu de la teva vida, sinó, quan arribi l'estiu, ja haurà passat.

Comentaris: 4

la carretera i la vida

carme | dilluns, 18 de juliol de 2011 | 01:54h

Per arribar al mar de Calonge ens toca passar per l'Eix transversal. Les obres de desdoblament ens fan anar amb fila índia des de Vic a 'La lluna'.
Les anades i vingudes a pas de tortuga et donen temps per reflexionar.

És perillós circular per carretera; massa sovint veus conductors que es juguen la seva vida i la dels altres i això esgarrifa.

Quan veus algú que avança un camió a prop d'un revolt i el mateix cotxe ja t'havia avançat tallant-te bruscament desitjaries poder fer-li una foto, dur-la a la policia i que li servís d'escarment.

Però no existeix aquesta possibilitat, no està obert cap canal per denunciar les males persones que amenacen les vides pròpies i alienes.

Això sí, hi ha radars posats en llocs estratègics amb l'afany de recaptar més diners.
Si hi ha molts quilòmetres on no es permet fer avançaments, just quan hi ha una recta llarga i amb visibilitat, just aquí en aquest punt t'hi posen un radar perquè quan avancis el camió et passis una mica en l'acceleració i et caiguin uns quants euros de multa i uns quants punts.
També pots trobar un radar allà on fa baixada, just el el tros on el cotxe s'envela, allà on podries anar a 80 km/h sense cap perill veuràs un senyal que diu obligat anar a 60 km/h i un radar que et retrata.

Mentre no hi hagi més consciència i més complicitat no anirem bé. Mentre no hi hagi persones que treballen i que pensen en el bé de tots no anirem bé. Mentre qualsevol pugui jugar a fer de polític sense haver de retre comptes a ningú no anirem bé.

Si de veritat volen evitar accidents que facin el favor d'enfocar els esforços allà on fa falta.
Tolerància 0 amb les persones que condueixen sota l'efecte de les drogues, tolerància 0 amb les persones que cometen imprudències greus. Tolerància 0 amb tot aquell que té una responsabilitat sobre la gestió del transit i no fa bé la seva feina.

Posar un cartell comptant els morts, amagar radars en punts inútils, fer un parell d'anuncis contundents no servirà perquè els conductors siguin més conscients del què està bé i del que no es pot fer.

Deia en Mayor Zaragoza "no acceptis allò que pensis que és inacceptable". Permetre que tantes persones posin en perill la seva vida per viatjar per carretera és inacceptable i qui mana hauria de sentir-se'n responsable i actuar en conseqüència d'una vegada per totes home!

(Aquest apunt el dedico a en Jaume Peiron a qui li van llevar la vida una matinada de primavera a la carretera de Manlleu, a.c.s)