Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

SIGNES GLIPTOGRÀFICS.

Els signes de pedrapiquer és un element afegit que ens lleguen del passat els constructors i que als monuments valencians no s’ha estudiat d’una manera sistemàtica i que considerem d’una importància rellevant. Els quals ens poden fer llum, a nivell documental i històric, per tal d’esbrinar els moviments del constructors d’aleshores, les etapes de construcció d’un edifici o conjunt, etc. Manta vegades, en no tenir documentació fefaent escrita, hem de recorrer a determinar aquests signes o marques de pedrapiquers que, a hores d’ara, llur estudi encara es troba a trenc d’alba. Estudis parcials i individualitzats en cada construcció, sense lligam entre sí, no ens donen una visió de conjunt del desenvolupament constructiu de dalt a baix del nostre país, a diferència de l’Aragó o estudis francesos

        

. Cal destacar-ne els de Poblet, Santes Creus, Hospital de St. Miquel de L’Espluga de Francolí, els de la Seu Vella de Lleida, Montblanc, Vallderoures (La Franja de Ponent) i a València (la Llotja, Miquelet, St. Nicolau, Sant Joan del Mercat, etc.) que sense una sistematització no podem tenir una idea clara de la funció d’aquests signes lapidaris. Observe´s que sí que n’hi ha unes línies de treball a tota l’àrea occidental del nostre país que ben bé caldria d’aprofitar-ne.
Malgrat l’obscurantisme que presideix aquests signes i la diversitat d’opinions que genera la interpretació dels gliptògrafs, doncs, uns creuen que es tracta de distintius gremials, d’altres de pedreres, d’altres de signes d’identificació familiar, de clan o colla, d’altres d’una mena de control de faena realitzada en la jornada. Tots en tenen els seus pros i contres. 
Si per una banda sembla lògic que tingués un caràcter econòmic en una certa època, p.e. tenim el cas d’Arnau Sanç (o de les Meses) de Lleida contractat a Tarrés, per la seua rapidesa, que tallà 2000 carreus entre l’11 de juliol i el 12 de novembre l’any 1.397; per contra ens trobem signes que portarien una bona estona a confeccionar, degut a afiligranament, la qual cosa contrasta amb el caràcter lucratiu anterior.

Si ens remuntem als temps de signes de Creta, Knossós, etc. trobem que eren fruit d’una significació cabalística i esotèrica, que després de l’edat Mèdia desemboca en casos com el de J. de Herrera i francmasoneria en època moderna. 
Les gliptografies que ens preocupen en aquest treball -les medievals- que van des del segle XII fins a les acaballes del XVI, sembla que al nostre país, siguen més aviat fruit tant de signes identificatius de clans o familiars en el sentit ampli del terme, doncs ens explicaria la simultaneïtat de signes en llocs diversos i la durada temporal al llarg dels segles que supera la consideració individualitzada d’un personatge – atesa la transmissió de coneixement constructiu de l’època- com per, d’altra banda, servir de control de faena elaborada al cap de la jornada. I la cobrança corresponent a cada colla.


Dues qüestions hi han enterbolit l’estudi de les marques de pedrapiquer al Temple de St. Vicent de la Roqueta : d’una banda el caràcter NO OFICIAL,  d’aquest estudi universitari i els subsegüents entrebancs i impossibilitat per tal d’accedir a cobertes per explorar contraforts; a més de la manca de possibilitats de picar (fer-hi cales) per veure les fàbriques puix en la majoria de casos són protegides mitjançant revocs, eixalbats, etc. posat que es tracta d’una parròquia en servei de culte en l’actualitat. La impossibilitat d’accedir al claustre renaixentista, malgrat tots els esforços que s’hi han esmerçat, doncs el mur septentrional hi ha marques, com sabem, i que d’una manera esquemàtica han introduït Amadeu Serra i Francisco Soriano al seu llibre de "San Vicente de la Roqueta".

De l’altra que en desmuntar les voltes i murs gòtics als segles XVII i XIX molts carreus antics varen ser reutilitzats en d’altres zones inferiors i que han estat ocultes rere la protecció de revestiments continus, i que ens impedirà de conéixer les colles que van intervindre a cada zona i època.

No obstant està prevista a l’estiu vinent una intervenció duta avant per en Manuel Galarza i Tortajada sobre el mur meridional que ens deixarà a la vista tot el mur per tal adobar la remuntada d’humitats per filtracions del subsol. Amb la qual cosa podrem esbrinar noves marques.
Les marques que hem pogut detectar estan en zones accessibles i que fruit del despreniment dels revestiment hi ha deixat a l’aire els carreus.

En aquest anex anem a presentar els signes lapidaris que hi hem detectat, tot i que és un camp per explorar en profunditat en St. Vicent i que ens donarà força coneixement i si cap sorpreses. Les marques trobades a la façana davantera caient a c/ de St. Vicent són originaris per la seua situació baixa i pertanyents a un mur original que avançava sobre el carrer i que conformava el mur de cadascuna de les capelles laterals a l’absis. Els de la Capella de la Comunió ( Cap. del Crist del Rescat. Segle XVII) són reutilitzacions de carreus desmuntats.

Tot i que no es tracta d’una marca de pedrapiquer cal esmentar-hi i comentar un carreu trobat al mur meridional, al qual adjuntem fotografia, que té treballat, en relleu, una mena d’arbre o cep i dos xanglots de raïm o móres dins d’un triangle isòsceles ; a més a més, d’una mena de cercle a l’angle superior esquerra. Com han deduït Serra i Soriano pot tractar-se d’un carreu reutilitzat pertanyent a un fris del mateix tall dels que decoraven les esglésies i basíliques d’època visigoda (segle VII) com per exemple el fris que recorreix els murs exteriors de Quintanilla de las Viñas (Burgos, Espanya).

Seran acompanyats de la fotografia de cadascú i un plànol general reduït en planta de la situació. En alçat, la seua situació es troba al plànols generals de patologies que els en detecta, ajudats de la llegenda. Afegim els signes detectats per A. Serra i F. Soriano del mur nord. D’altra banda hi introduïm un resum de diversos signes més significatius i coincidents amb els de St. Vicent d’altres monuments com ara : Poblet, Montblanc, Lleida, Vallderoures, Miquelet, etc.

SIGNES COMUNS LAPIDARIS D’ALTRES LLOCS I MONUMENTS.


Vallbona de les Monges
Santes Creus
Ermita de St. Ramon ( Pla de Cabra)
Seu Vella de Lleida
Verdú
Conesa
Cervera
Montblanc
Monestir de Poblet
Hosp. St. Miquel (l’Espluga de Francolí)
Vallderoures
Bellpuig
Llotja de València
Miquelet
Sant Nicolau
Sant Joan del Mercat

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Vaja, Josep, aquest és un tema que m’ha interessat sempre, perquè el trobe molt atractiu… Des de ben menut, m’ensenyaven les marques que hi ha a les parets exteriors de l’església de l’Assumpció d’Ontinyent, i les adornaven amb històries molt interessants, que si eren de les famílies que s’assentaren a la Cantereria per a fer les pedres i després contar quantes havien fet cadascú i cobrar-les, que si era un llenguatge secret dels templers, que si… I el fet que es troben tan a prop de la vista del públic, les ha fetes sempre més atractives.

    La sorpresa em va vindre ja de més major, quan feia de campaner, i vaig observar les mateixes marques sobre els inaccessibles contraforts, allunyats de tothom i sobre pedres molt netes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.