Arxiu de la categoria: Kuwait

Aràbia sense aigua

1
Publicat el 19 d'agost de 2013

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Aràbia Saudita Emirats musulmans golf Pèrsic

Amb l’arribada de l’ estiu, els països de la península Aràbiga s’enfronten cada any a un dels reptes més difícils que s’hagin trobat mai: solucionar l’escassetat d’aigua. Els governs diuen tenir controlada la situació. Però tot apunta que, ben aviat, aquesta qüestió es convertirà en una de les principals amenaces pel futur de la regió.

A prop de casa, els obrers fa mesos que treballen en la millora del clavegueram del barri. En un dels carrers afectats per la reforma, cada matí em trobo un gran bassal d’aigua que cobreix bona part de l’asfalt. L’aigua brolla a dojo per una de les noves canalitzacions, però sembla que l’Ajuntament de Kuwait i els caps de l’obra no consideren una prioritat aturar el vessament. “Tanmateix, és gratis”, deuen pensar. I no van errats del tot.

De fet, a Kuwait els llogaters no paguem la factura de l’aigua perquè està inclosa en el preu del lloguer; a la veïna Aràbia Saudita, els consumidors paguen una quota simbòlica i l’Estat es fa càrrec del 97 per cent de la despesa; i a l’emirat de Dubai la població local pot consumir de franc tanta aigua com vulgui. Com a conseqüència d’això, ben poca gent és conscient a la península Aràbiga que, malgrat les aparences, l’aigua és un bé car i escàs.

Precisament, la gratuïtat de l’aigua, que alguns ulemes musulmans defensen aferrissadament amb l’argument que és un dret bàsic dels ciutadans, és un dels pitjors enemics d’aquest recurs a regió, una enorme extensió de terra àrida on no trobem ni un sol riu i que només disposa del 0,4 per cent de les reserves mundials d’aigua, però que els darrers anys ha experimentat un desenvolupament urbanístic sense precedents -asfalt, gratacels i espectaculars infraestructures- que de vegades fa que ens oblidem que, malgrat tot, vivim al desert.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Boom demogràfic
Els Estats petroliers del golf Pèrsic tot just comencen a patir les conseqüències del creixement urbanístic i industrial desenfrenat que en poques dècades ha transformat la regió en un dels centres de negocis més importants del món, i on l’increment anual de la demanda d’aigua és el doble que a la resta del planeta.

Un estudi de l’ONU de 1996 situava cinc dels sis membres del Consell de Cooperació del Golf (format per Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar) en la llista dels deu països que havien registrat un major augment de població entre 1950 i 1995. Entre les dades més significatives de l’estudi, destaca el fet que els Emirats Àrabs Units han estat el número u mundial amb un creixement del 7,7 per cent anual, i que, en total, es preveu que en els propers 25 anys la població àrab passarà de 250 a 600 milions.

Com a resultat d’aquesta gran concentració humana, trobem, per exemple, que els Emirats Àrabs s’han convertit en el segon consumidor mundial d’aigua per càpita després dels Estats Units, tot i que no compten amb un sector industrial important com el nord-americà, ni grans superfícies dedicades a l’agricultura. Així, és lògic que cada cop siguin més freqüents els problemes relacionats amb l’escassetat d’aquest bé, com els talls en el subministrament.

L’estiu del 2006, en un dels incidents més alarmants registrats fins al moment, les restriccions van afectar durant més de quatre mesos diversos districtes de Jedda, la capital comercial de l’Aràbia Saudita. La gravetat de la situació va despertar l’interès de les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que en un recent informe alertava els països del Pròxim Orient que el 2050 la disponibilitat d’aigua s’haurà reduït a la meitat, i instava les autoritats a prendre mesures dràstiques per a evitar una catàstrofe.

El govern de Riad va respondre la crisi de Jedda amb l’anunci d’un ambiciós pla valorat en més de 5.000 milions de dòlars per satisfer la demanda dels propers 21 anys i que preveu la construcció de preses, grans dipòsits per acumular reserves i moltes més plantes dessalinitzadores. El projecte estrella és la construcció l’any que ve de la major dessalinitzadora del món al nord de Jedda, amb capacitat per a potabilitzar a partir del sistema d’osmosi invertida 600 mil metres cúbics diaris. La planta s’inaugurarà el 2018.

Les plantes dessalinitzadores compten amb el greu inconvenient que són cares de mantenir, necessiten quantitats enormes d’energia per funcionar i, a més, perjudiquen l’ecosistema marí. Però continuen sent la millor resposta a la creixent demanda. En total, al Pròxim Orient hi ha el 70 per cent de les més de 14.000 plantes que existeixen a tot el món. La majoria són a l’Aràbia Saudita, que és el major productor mundial d’aigua dessalinitzada (la meitat de l’aigua que es consumeix en aquest país té l’origen en el mar i la resta prové d’aqüífers sobreexplotats).

Solucions urgents
La demanda regional creix un 6 per cent anual, cosa que fa preveure que caldrà una inversió de prop de 100.000 milions de dòlars per mantenir aquest sistema de purificació d’aigua en els propers 10 anys. Per això, de mica en mica s’alcen veus reclamant un canvi en la cultura de l’aigua que permeti trobar solucions més eficients i barates a llarg termini. El cap del Centre d’Investigacions del Golf (CIG), amb seu a Dubai, ha assenyalat que “la principal estratègia per l’ús sostenible de l’aigua és la protecció i la conservació dels recursos disponibles”.

Per la seva banda, algunes autoritats, com el ministre de l’Aigua dels Emirats, han reconegut que la manca d’aigua ja és el principal repte econòmic, social i mediambiental al que s’enfronta el món àrab. “El problema de l’aigua a la regió no és només un assumpte de medi ambient. Constitueix també un problema econòmic i de seguretat”, ha assegurat el polític.

Però, de moment, les recomanacions dels experts no arriben amb prou força a les oïdes dels poderosos, que semblen ignorar que si no es prenen mesures urgents, la natura no podrà suportar el ritme marcat pels interessos comercials. Per exemple, a l’emirat d’Abu Dhabi actualment es consumeix 26 vegades més aigua que la que ofereixen les seves fonts renovables.

El Programa de l’ONU pel Medi Ambient és un dels organismes que s’ha posat a treballar i ja monitoritza l’impacte ambiental d’aquesta tragèdia en les principals ciutats dels 22 països àrabs. Per la seva banda, els governs locals anuncien plans de conscienciació que tenen ben poc ressò social i programes de reducció del consum d’aigua que poden ser més o menys encertats, depenent del país.

A l’Aràbia Saudita, el govern ha reduït els subsidis als pagesos per mirar de retallar la producció agrícola, que s’emporta bona part del consum nacional d’aigua. Mentre que a Qatar, s’ha anunciat que s’instal·laran comptadors a les mesquites per controlar l’aigua que els fidels usen durant l’obligatori procés de purificació previ a les oracions.

Tanmateix, aquestes són solucions parcials i no es produirà un consum eficient de l’aigua fins que no es posi un límit al creixement urbanístic, i els consumidors assumeixin el cost real de la dessalinització i distribució d’aquest bé escàs. Per això, podem atrevir-nos a dir que no sembla que els governants siguin conscients que el món està immers en un compte enrere que ens porta a l’esgotament dels recursos i que, quan més esperin a reaccionar, més dràstiques hauran de ser les mesures que hauran de prendre per posar fre a un fenomen que, a hores d’ara, sembla irreversible.

Article publicat al setmanari El Temps

Autor: Jordi Llaonart

Qui és el líder en llibertat de premsa al món àrab?

0

Món àrab islam islamic Pròxim Orient golf Pèrsic Kuwait periodisme corresponsal arabista

Per fi l’organització Reporters sense fronteres (RSF) ha situat Kuwait al capdavant de la llista de països de la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica amb més llibertat de premsa.

Porto anys predicant en el desert que Kuwait és a l’avantguarda del món àrab en aquest àmbit, contra l’opinió general dels grans mitjans de comunicació, que prefereixen destacar les llibertats de països coneguts i menystenir els que no coneixen. Entre els primers s’hi compta el Marroc (que coneixem molt a causa de la proximitat geogràfica i la immigració), o el Líban (que, en general, cau bé perquè els seus habitants tenen un aspecte europeu que els dóna un aire de societat democràtica). Alhora que menyspreen els sistemes polítics i les societats del golf Pèrsic, de les qual prenen com a referent el règim retrògrad de l’Aràbia Saudita, com si tot el Golf fos una unitat política i social.

(més…)

Publicat dins de Kuwait, Periodisme-Opinió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El Barça encara no sap felicitar el Nadal en àrab

4

Com cada any per aquestes dates, el FCBarcelona envia als seus socis una felicitació de Nadal en setze idiomes, més un garbuix de lletres que pretén ser la felicitació en àrab (en copiar i enganxar el text, les lletres els canvien d’ordre). Aquest error es reprodueix cada any, tot i l’acord de patrocini multimilionari del FCB amb dues empreses àrabs: Qatar Foundation (150 milions d’euros) i Etisalat (12 milions).

Aquesta anècdota de les felicitacions és una prova més que l’estratègia dels països del golf Pèrsic d’abocar diners a cabassos als clubs de futbol europeus per a tenir bona imatge i fer-se un lloc a Occident, no els ha servit de gaire.

(més…)

Publicat dins de Esport, Kuwait i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Democràcia a la kuwaitiana

1
 

Les tres úniques vegades que recordo que els mitjans de comunicació d’aquí han parlat de Kuwait, d’ençà de la guerra del Golf, ha estat amb motiu de la visita del Barça, del vot favorable del Parlament al reconeixement dels drets polítics de les dones, i de la recent entrada d’un grup de manifestants a la cambra de diputats. No us crida l’atenció que els mitjans, amb l’excepció del partit de futbol, només s’hagin referit a Kuwait per parlar de fets relacionats amb el seu Parlament?

Amb tot, aquest fet no ens hauria de sorprendre tant, perquè la democràcia i el Parlament són els principals fets diferencials de Kuwait amb la resta de socis del Consell de Cooperació del Golf. De fet, en tot allò que tingui a veure amb el diàleg i la llibertat d’expressió van molt per endavant, sobretot, de l’Aràbia Saudita, el país al qual se l’acostuma a associar equivocadament.  [+]

Democràcia a la kuwaitiana

Els kuwaitians estan orgullosos de pertànyer a la societat més oberta dels Estats del golf Pèrsic i aprofiten qualsevol ocasió per recordar que el seu país va ser escenari de les primeres eleccions democràtiques a la regió i que gaudeixen d’una llibertat de premsa envejada pels seus veïns. Per tant, no és casualitat que un dels fets més característics del petit emirat tingui a veure amb les llibertats. En concret amb la llibertat per expressar les pròpies idees sense por de represàlies. L’indret on això és possible s’anomena diwaniya.

Pràcticament tots els homes kuwaitians pertanyen a una diwaniya, una peça fonamental de la societat kuwaitiana, un punt de trobada de parents i amics on es discuteixen els més diversos temes sense censures ni tabús, i l’excusa per no perdre el contacte amb les amistats de tota la vida. Kuwait compta amb centenars d’aquests locals socials on només es pot accedir a través de la invitació d’algun dels seus membres.

Les diwaniyes són el baròmetre de l’opinió pública, el centre d’informació i entreteniment de la població local. Diuen que si 20 persones que han sentit una informació en una diwaniya el mateix dia en visiten d’altres, en una sola nit unes 8.000 persones coneixeran la notícia, un nombre gens menyspreable en un país tan petit com aquest.

Hi ha diwaniyes de tota mena: per als familiars i amics que es troben per desconnectar de la feina o per jugar a la videoconsola, però també les dedicades als negocis i als contactes professionals. També n’hi ha de matinals per als jubilats. Els darrers anys han sorgit diwaniyes per a dones i altres especialitzades en professions o negocis.

L’escenari de la trobada també és ben divers: des de simples tendes situades en un descampat fins a luxosos salons, passant per patis oberts, reminiscència de les antigues diwaniyes.

Molts socis hi van cada dia. Però la majoria s’hi presenten dimecres al vespre, vigília del cap de setmana i dia en què els seus membres poden portar amics a la trobada. Aquest corresponsal ha estat convidat a visitar la diwaniya de Badr Khalifa al-Jàssim, un dels empresari més prominents del país. La diwaniya Al-Jàssim, com la majoria d’aquests centres, és un edifici de planta baixa i soterrani construït i decorat a l’estil àrab. El primer pis consta d’una gran estança vorejada de sofàs, de cuina i bany. Quan hi arribem no hi ha ningú.

“Aquí hi ha llibertat”
A poc a poc arriben cosins, veïns i vells amics, i s’inicien les més variades converses. La que centra l’atenció de més gent és la polèmica legal relativa a si han de ser considerats com a violació els abusos d’un pertorbat a diverses dones en un hospital kuwaitià.

Abdul·lah al-Eidan se’ns presenta com a inventor d’idees que revolucionaran el món, i ens recorda que aquesta mateixa reunió a la veïna Aràbia Saudita seria interrompuda al cap de cinc minuts per la policia i que ens tancarien a tots a la garjola. “Aquí hi ha llibertat”, afirma. Mentre els dos cambrers indis ens ofereixen sucs, cafè i pastissets.

Badr ens diu que, l’any que ve, el seu fill de sis anys ja començarà a assistir a les trobades setmanals de la diwaniya, perquè s’acostumi a sentir parlar els grans i se li obri la curiositat per les coses del món. I assegura convençut: “La diwaniya és una escola de costums i tradicions” pròpies del petit emirat.

Quan es fa tard i el cuc de la gana ataca, ens descalcem i baixem al soterrani, on ens espera un variat bufet de plats àrabs. Després de sopar, és el moment de l’oci i la gent es distribueix a la sala segons les seves preferències. L’oferta que hi ha en aquest particular local social kuwaitià és força àmplia: televisió, Internet, cartes, fumar la pipa d’aigua o simplement seure al sofà i xerrar. Jo em decideixo per fer un atac a les postres mentre parlo amb un arquitecte enamorat dels treballs d’Oriol Bohigas, que afirma que un dels problemes del seu país és que hi ha massa diners i poques ganes de treballar.

A poc a poc els més grans van deixant la reunió i marxen a casa seva. Ha arribat el moment d’acomiadar-nos i agrair als membres de la diwaniya Al-Jàssim l’hospitalitat per obrir-nos les portes del seu club. És tard, però alguns s’hi quedaran fins a la matinada. Tenen temps, tot just comença el cap de setmana.

Reportatge publicat al diari Avui el 4 de setembre del 2005

Autor: Jordi Llaonart

       
//

+ Afegir-hi un comentari
_________________________________________________

Articles relacionats:

Kuwait, els demòcrates i la democràcia Els reis del golf Pèrsic tremolen
“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència” Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia
Publicat dins de Kuwait | Deixa un comentari

A Kuwait tot és gratis

0

Per il·lustrar el reportatge d’aquesta setmana relatiu a l’ocupació del Parlament de Kuwait per un grup de manifestants, i els motius que impulsen molts kuwaitians a protestar contra l’actual govern, us proposo la lectura d’un article d’opinió publicat a l’Avui que il·lustra molt bé l’actitud i les expectatives del poble kuwaitià respecte del seu Estat i els seus dirigents.

(més…)

Publicat dins de Kuwait | Deixa un comentari

Kuwait, els demòcrates i la democràcia

0

Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l’anomenada “primavera àrab”. L’ocupació del Parlament per part d’un grup de manifestants (en un primer moment en parlava de milers, després de centenars i, finalment, de desenes) s’ha tendit a descriure com el preludi d’un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates.

Entenc que els mitjans vulguin donar una visió de conjunt, i situïn encertadament l’entrada per la força d’un grup de manifestants al Parlament, en el context d’una creixent consciència popular a favor d’alçar la veu contra tot allò que percebem com una injustícia o negatiu pels nostres interessos. Amb tot, cal tenir en compte que aquest despertar de les consciències no és exclusiu del món àrab, perquè s’està produint al Pròxim Orient i també a Occident, al nord i el sud.

Per tant, informar que “la gent concentrada a la plaça -davant del Parlament- entona consignes que es van sentir també a la plaça Tahrir del Caire, a Egipte” (web de tv3 el 17/11/2011), és voler donar a entendre al lector que el perfil dels manifestants de Kuwait es correspon al dels joves demòcrates que van foragitar Mubàrak del poder a Egipte. Això, sense oferir cap prova en aquest sentit.

En canvi, si el redactor ens hagués volgut fer creure que els kuwaitians són més aviat antisistema i d’esquerres, podria haver relacionat la manifestació de Kuwait i els indignats de la Puerta del Sol de Madrid, cosa que no hauria estat tècnicament mentida, perquè el malestar popular respon a uns patrons similars en tots dos països, però que tampoc no hauria reflectit la realitat.

Així, tot i que el sentiment d’indignació de molts kuwaitians és el mateix que el de qualsevol egipci o europeu, els objectius, els motius i els interessos que els porten a ocupar el Parlament per la força són ben diferents. De tot plegat en parlo en l’entrevista que m’han fet els serveis informatiu de Catalunya Ràdio i que trobareu al peu d’aquest article

(més…)

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

2
Publicat el 20 d'abril de 2011

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria Damasc Golf Pèrsic Kuwait Barça futbol Alcorà Alcora

El títol d’aquest article fa referència a un comentari escoltat en una cafeteria de Kuwait i que em va inspirar per a escriure un reportatge sobre tot allò que els àrabs han après de Catalunya gràcies al Barça.

Aquests darrers anys, que el Barça forma part de l’elit de quatre o cinc grans clubs europeus més coneguts i admirats (abans només ens ho pensàvem), els àrabs han començat a rebre un seguit d’informacions sobre Catalunya que van més enllà de la simple anècdota. És una llàstima que el procés de coneixement i reconeixement no es dóna en la direcció inversa. El reportatge següent exposa això, alhora que dóna quatre pinzellades sobre la realitat quotidiana de Kuwait.

(més…)

Publicat dins de Esport, Kuwait, Líban i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Crisi política Iran-Kuwait i execucions de tres suposats espies

0
Publicat el 1 d'abril de 2011

La premsa de Kuwait informa aquesta setmana d’un altre cas de tensió entre els estats àrabs del golf Pèrsic i els serveis secrets iranians. En aquesta ocasió, els tribunals de Kuwait han condemnat a mort a dos ciutadans iranians i un de kuwaitià per pertànyer a una suposada xarxa d’espionatge iranià. Dues persones més han estat condemnades a cadena perpètua i dues han estat absoltes. Tots tres servien a l’exèrcit quan van ser acusats d’espiar i passar informació a l’Exèrcit dels Guardians de la Revolució Islàmica. (més…)

Publicat dins de Iran, Kuwait i etiquetada amb , | Deixa un comentari