Val la pena que parlem del món àrab en català?

Món àrab islam islamic Pròxim Orient golf Pèrsic periodisme corresponsal arabista

Sempre em quedarà el dubte de saber si en David Kirkpatrick, director de la delegació de The New York Times al Caire, es va inspirar en el segon post d’aquest bloc per escriure ara fa un any un article titulat “La pregunta clau sobre Líbia” que ha estat reproduït i comentat en centenars de webs i mitjans.

La qüestió que hi plantejava l’autor és molt interessant, tot i no ser nova: ¿la batalla de Líbia és l’enfrontament entre un dictador brutal i una oposició democràtica, o és fonamentalment una guerra civil tribal?, i va ser recollida en un article del guanyador del premi Pulitzer Thomas Friedman reproduït per aquelles dates al diari Ara. Tot i l’interès de l’anàlisi que s’hi fa del món àrab, el que més m’ha cridat l’atenció del text és el fet que està pensat en clau nord-americana i acaba relacionant els fets de Líbia només amb els EUA. Això m’ha despertat certs interrogants sobre el paper dels periodistes en relació als mitjans que reprodueixen els seus escrits…

Anys enrere vaig mantenir un llarg debat amb alguns companys de l’Avui sobre la importància pel periodista de conèixer l’entorn sobre el qual ha d’informar. Alguns valoraven més les dots tècniques del periodista, mentre que d’altres donaven més importància al coneixement de la gent i la societat objectes de la notícia. Arran de la lectura de l’article de Friedman afegeixo un nou argument de discussió: el periodista ha de conèixer el públic pel qual escriu, o no cal? L’article de Friedman ens hauria semblat més interessant si hagués relacionat els fets de Líbia amb l’actualitat catalana? Ens convé mirar cap a Àfrica i entendre aquest continent a través del filtre cultural d’un periodista nord-americà?

Kirkpatrick, Friedman o el gran i venerat Ryszard Kapuściński són bons, però hi ha temes d’interès per a nosaltres que no tractaran mai. Haurien pensat mai d’escriure un reportatge sobre com es viu la diada de Sant Jordi al Pròxim Orient, o sobre com la crisi del nord d’Àfrica ha beneficiat el sector hoteler del nostre país, o sobre el coneixement i la informació que el món àrab està rebent de Catalunya a través de les retransmissions televisives dels partits del Barça i les conseqüències econòmiques que se’n deriven? Com la resposta és negativa, dedueixo que la informació que rebem hauria de reposar sobre un equilibri entre l’autoria de grans firmes coneixedores de les claus de la notícia, amb l’anàlisi de periodistes nadius que coneguin els interessos i inquietuds dels lectors.

Suposo que aquesta afirmació és una obvietat, però em temo que es veu amenaçada per una idea força arrelada en el nostre imaginari col·lectiu segons la qual, per analitzar el món amb propietat, s’ha de filtrar la informació pel sedàs d’un estranger. Sens dubte hi ha reportatges escrits per periodistes de llengua anglesa que són molt millors que els que es puguin fer aquí. Val a dir que això passa, sobretot, perquè molts mitjans d’aquí han condemnat durant anys els corresponsals a treballar en unes condicions lamentables, demostrant que els directius de televisions i diaris són els primers que no valoren la feina dels seus col·laboradors.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Potser com a conseqüència d’això, la gent pensa que les seccions d’Internacional dels diaris escrits en llengües diferents de la catalana són de més qualitat. Us en dono un exemple: a la secció d’articles periodístics “Onada de canvis al món àrab” del web de l’Institut Europeu de la Mediterrània hi ha:

-42 articles sobre Síria en 4 idiomes, però cap en català.
-37 articles sobre Líbia en 3 idiomes, però cap en català.
-63 articles sobre Egipte en 3 idiomes, però cap en català.
-106 articles sobre les repercussions al món àrab en diversos idiomes, però cap en català.

Segur que en aquest darrer any no s’ha publicat en català cap article sobre Bahrain, el Iemen o Síria que mereixi l’interès de l’IEMED? Si sou dels que, malgrat tot, penseu que el tema de la llengua és banal, us plantejo la següent qüestió:

Als debats dels mitjans catalans s’hi conviden periodistes que editen llibres i escriuen blocs en castellà dirigits a tota la comunitat castellanoparlant. Posats a convidar persones que analitzen les notícies amb la mentalitat del qui ha de plantejar els escrits per a una comunitat de lectors més àmplia que la catalana, perquè no conviden opinadors que escriguin amb una visió encara més global i que treballin en francès o en anglès? Si l’ideal dels mitjans i la comunicació es limitar-se a allò proper i local, o fer el pas a allò internacional, perquè analitzem el món des d’aquest àmbit intermedi, en un espai de comunicació que no és estrictament català, ni tampoc internacional?

Quan vaig començar a fer els primers contactes per a publicar Per entendre l’Iraq, alguns amics periodistes i editors em van comentar que les vendes del llibre serien discretes, perquè massa gent pensa que el català només serveix per a parlar del nostre entorn més proper i que, per tractar amb seriositat i rigor els temes que van més enllà de Brussel·les, l’autor ha de descartar la llengua catalana. Aquest fet no tindria més importància sinó fos perquè els continguts de l’obra també s’han d’adaptar al nou perfil de lectors. Si no ho fas, et passarà com a Friedman, que descriu les conseqüències de la guerra de Líbia pels EUA, però no comenta com això afecta el país que li tradueix i li publica l’article.

Sovint se sent a dir que les grans agències de notícies occidentals decideixen què hem de saber i com hem de ser informats. Però alerta, perquè qualsevol comunicador aliè a la nostra societat, malgrat que no estigui dirigit per cap mà negra ni vegi coartada la seva llibertat per cap xantatge, també ens estarà transmetent la informació a la seva particular manera, destacant aspectes curiosos per a la seva cultura, però obviant aspectes significatius per la nostra manera de ser i entendre el món.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El que no ens expliquen d’Iran

Perquè França ha reconegut els rebels libis

Les claus del conflicte a Síria

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Periodisme-Opinió i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Val la pena que parlem del món àrab en català?

  1. josep_blesa diu:
    L’altre dia Pura em feia la mateixa reflexió. I argumentava que VilaWeb era massa localista i autocentraa en qüestions del país. I que hi havia poca informació d’arrreu del món. I no vaig poder reargumentar-l’hi. Perquè és una realitat palesa. Però aquells que en sabeu, crec, que caldria continuar informant-nos-hi. En català a ser possible.
    I gràcies per la teua implicació.
     
  2. Elisenda diu:
    Molt bona reflexió i crec que fa molta falta.
    El català és tan vàlid per parlar del món o fer ciència com qualsevol llengua. Com quan em pregunten amb quina llengua vaig escriure la tesis, si amb castellà o anglés? Al respondre en català es queden parats. Alguns per no havien contemplat aquesta possibilitat, mentre que d’altres creuen que no és una llengua adient.
    A mi m’agrada el teu bloc precisament per això, perque relaciona el món àrab amb la nostra cultura. Per altra banda estic molt contenta de poder conéixer varies llengües el que em permet ampliar el mercat i poder escollir el que vull llegir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*