lnterpretant el món àrab i l'islam

Enguany he participat en la presentació de l’Informe anual sobre l’estat dels Drets Humans al món 2011 d’Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d’interès o d’actualitat, i com el 2011 ha estat l’any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l’Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.

A continuació, trobareu la transcripció de la primera part de la meva intervenció, que reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d’entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes.

(més…)

Tot just fa un moment he confirmat que l’he encertat en l’anàlisi que publico avui al diari Ara amb motiu de la mort d’un líder d’Al-Qaida d’origen nord-americà a la Península Aràbiga. Entre d’altres coses, hi dic que gent com Anwar al-Awlaki “coneixen de primera mà els sentiments dels possibles reclutes occidentals i tenen l’habilitat de seduir-los amb el seu propi llenguatge”, alhora que fugen “de la retòrica rància dels predicadors per mirar de donar més credibilitat als seus arguments”. I aquesta tarda he comprovat com els discursos violents embolcallats en paraules mesurades i bonics dissenys gràfics ens poden arribar a fer creure, a tots plegats, que no ho són tant, de violents.

He descobert amb sorpresa que la pàgina web del diari Ara ens ofereix l’enllaç al document pdf del darrer número d’una revista concebuda, redactada, editada i distribuïda per Al-Qaida, i que dóna veu a personatges foscos que justifiquen i elogien els actes de terrorisme que tenen com a víctima la població civil occidental.

Encara no tinc clar si, per il·lustrar una informació sobre Al-Qaida, cal arribar a l’extrem de mostrar una revista d’Al-Qaida. Amb tot, crec que, en tot cas, hauríem de difondre aquestes publicacions acompanyades d’una introducció o un context que situï les fonts, les dades i els seus autors allà on els correspon.

De totes formes, i tornant a la relació entre la presència al web d’aquesta revista i l’article que publico avui, em sabria greu que ara, que els d’Al-Qaida editen revistes amb cara i ulls, des del punt de vista gràfic, i sense imatges de morts ni taüts, ens puguem arribar a pensar que som davant d’un producte apte per a tots els públics.

A continuació, transcric el text íntegre de l’article aparegut a l’Ara titulat Terroristes reclutats a Occident.
(més…)

Massa sovint tinc la sensació que els mitjans de comunicació, en comptes d’explicar el perquè dels conflictes i les notícies internacionals, dediquen el seu temps i els seus diners a cercar proves que confirmin que l’opinió pública local, és a dir, la seva audiència, ha fet un pronòstic encertat del que passa en el país escenari de la notícia. Dos dels casos més recents són els de Líbia i Qatar.

En el primer cas veiem per la televisió un grup d’homes armats que combaten un dictador i, automàticament, i sense demanar-nos qui són ni què volen, els donem suport perquè suposem que si lluiten contra un dictador, és perquè els agrada la democràcia. Mentre que en el segon, veiem per la televisió una dona musulmana coberta per un vel i, automàticament, i sense demanar-li com és la seva vida, donem per fet que és un ésser humà desgraciat.

Uns dies després, quan la rebel·lió i la dona del vel han aparegut unes quantes vegades en les cròniques d’agència, els mitjans locals decideixen que ha arribat el moment de l’enviat especial, que hi anirà i, sobre el terreny, confirmarà el que tots ja sabem: qui lluita contra un dictador és un demòcrata i les dones que es cobreixen el rostre amb un vel tenen una existència trista.

(més…)

L’anàlisi que els mitjans de comunicació fan dels esdeveniments que tenen lloc al món àrab m’ha generat una sèrie de reflexions. La primera té a veure amb el fet que és inevitable comparar allò desconegut i llunyà que volem entendre amb el nostre entorn més proper.

En un principi, tots interpretem els conflictes exteriors en clau interna, i ens posicionem a favor dels uns o dels altres depenent del nostre coneixement i sensibilitats, independentment dels fets reals, o forçant la seva interpretació fins l’extrem d’ajustar-la a allò que volem demostrar, fins i tot obviant l’opinió dels mateixos protagonistes.

Existeix, però, un antídot contra les interpretacions esbiaixades o mancades de precisió.
(més…)