Per fi l’organització Reporters sense fronteres (RSF) ha situat Kuwait al capdavant de la llista de països de la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica amb més llibertat de premsa.

Porto anys predicant en el desert que Kuwait és a l’avantguarda del món àrab en aquest àmbit, contra l’opinió general dels grans mitjans de comunicació, que prefereixen destacar les llibertats de països coneguts i menystenir els que no coneixen. Entre els primers s’hi compta el Marroc (que coneixem molt a causa de la proximitat geogràfica i la immigració), o el Líban (que, en general, cau bé perquè els seus habitants tenen un aspecte europeu que els dóna un aire de societat democràtica). Alhora que menyspreen els sistemes polítics i les societats del golf Pèrsic, de les qual prenen com a referent el règim retrògrad de l’Aràbia Saudita, com si tot el Golf fos una unitat política i social.

El fet que RSF situï Kuwait tant a munt en la llista, per sobre d’Israel, Turquia, el Marroc o el Líban, hauria de ser motiu de comentari a la nostra premsa. Si més no, per reparar la mala imatge que s’ha donat en els darrers temps de diversos països del golf Pèrsic. Entre d’altres, s’ha carregat contra la societat de Qatar amb tot un seguit d’arguments prodemocràtics molts discutibles. També s’han elevat a la categoria de gran titular alguns esdeveniments negatius de relativa importància succeïts a Kuwait (podríem dir que han estat més titular que notícia, perquè en cap moment la premsa no n’ha contextualitzat els fets).

Com us comentava en l’article Com analitzen els mitjans el món àrab?, sovint els mitjans no ens expliquen el que passa al món àrab, sinó que diuen el que la gent vol sentir. Per això, si la notícia que ens arriba de Kuwait és que hi ha manifestacions, es publica, perquè la podem encaixar en l’anomenada primavera àrab, esdeviment que compta amb les simpaties de bona part de l’opinió pública Occidental.

Però si la notícia és que la premsa i els periodistes de Kuwait són més lliures que els del Marroc o el Líban, no se’n parla perquè contradiu allò que la majoria considera un fet provat: el golf Pèrsic és la pitjor cosa del planeta.

En fer-se pública la llista de RSF, vaig fer una petita recerca a Internet que va confirmar les meves sospites que pràcticament ningú no té en compte Kuwait alhora de parlar de la democràcia o la llibertat de premsa al Pròxim Orient. A continuació podeu llegir una mostra del que he trobat a la xarxa.
_______________________________________________________________

De l’article: Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

“Alguns països hi treballen i han fet alguns passos significatius, com Qatar i Kuwait, que és líder en llibertat d’expressió a tot el món àrab”.

Vilaweb, 10 de desembre de 2010
_______________________________________________________________

Del reportatge: Democràcia a la kuwaitiana

“… la democràcia i el Parlament són els principals fets diferencials de Kuwait amb la resta de socis del Consell de Cooperació del Golf. De fet, en tot allò que tingui a veure amb el diàleg i la llibertat d’expressió van molt per endavant, sobretot, de l’Aràbia Saudita, el país al qual se l’acostuma a associar equivocadament.

Els kuwaitians estan orgullosos de pertànyer a la societat més oberta dels Estats del golf Pèrsic i aprofiten qualsevol ocasió per recordar que el seu país va ser escenari de les primeres eleccions democràtiques a la regió i que gaudeixen d’una llibertat de premsa envejada pels seus veïns”.

Avui, 4 de setembre del 2005

_______________________________________________________________

De l’article ¿Teme Israel a la democracia árabe?

“La única democracia [es refereix a Israel] durante décadas en un mar de dictaduras árabes debía ser el faro que algún día condujera a todos los vecinos a la instauración de sociedades más libres y más prósperas”.

El País, 13 de febrer de 2011
_______________________________________________________________

Del bloc Perspectiva europea (La Vanguardia), d’Erika Casajoana

Parlant del Líban: “Gozan de verdadera libertad de expresión en la única democracia árabe -aun menoscabada por los asesinatos de políticos y periodistas”.

Blocs de La Vanguardia, 19 de desembre de 2006
_______________________________________________________________

De l’article Learning from Lebanon, d’Ian Bremmer

“Both countries  [es refereix al Líban i l’Iraq] have relative freedom of speech, at least relative to their Arab neighbors”.

Project Syndicate, 19 de gener del 2011
_______________________________________________________________

De l’article El Estado colonial de Israel destruye la única democracia que existe en el mundo árabe, per Susana Khalil

“La única democracia en el mundo árabe es la democracia del pueblo palestino, por carácter, sobrevivencia y formula han tenido que abrazar la democracia, (tal vez sea también la influencia del colonialismo israelí, y que se molesten algunos amigos árabes).

Rebelion, 12 de juliol de 2006
_______________________________________________________________

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:

Kuwait, els demòcrates i la democràcia	Democràcia a la kuwaitiana
Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia	Com analitzen els mitjans el món àrab?