I Ha vingut lo fred i ha entrat pel terrat, amb lo cerç, una mica d’imprevist, una mica així com tot a la vida. I el fred s’ha escolat pels porus de la meua pell i pels meus ulls. Ulls sovit de mirada fixada en les manises blanques i negres de casa ma iaia. Ulls
I quan la claror de la lluna pose al descobert el teu rostre, sortiré de casa per endinsar-me en la fosca de la nit. I en fer-se de dia enyoraré tenir-te lluny, però sentiré que el sol em pertany, també, en este raconec de costa. I aleshores podré imaginar que tu, d’alguna manera obscena, vindràs
Quan entro a ca teua i és migdia, quan sento com la claror penetra a la meua ment i això em du a acaronar els teus mobles i a refugiar-me en les olors de mansana i oli de les golfes. Oh, iaia, no sabria escriure la millor prosa per resucitar-te i tenir-te amb mi i
Tancada, dibuixada a un racó de la paret de la cova. Hom hi dibuixà un pany, però. Cosa de hippies. I en arribar la tardor van arribar uns alemanys, només hòmens, que van encendre-hi un gran foc al bell mig. Van fer el Nadal i tot. Cantaven, passejaven, de tant de en tant baixaven al
Al terrat hi tenia un migdia a mitges i un poval per a la pluja. La pluja, al poval, en fer-se de dia somreia quan sentia el gall, a quarts de cinc de la nit, una d’aquelles nits que romancejava pels carrers del poble com si el temps no fes el fet de recórrer els
De la darrera parada n’han sortit 315 litres d’un oli que no té defectes, que no té res a vore amb qualsevol llampant. En vore a ma mare contenta en tinc prou. Ara cal seguir collint, que enguany los arbres venen carregats. Del molí estant, m’ha sorprès apreciar com d’una furgoneta descarregaven oliva d’ullastre. A
Manca la perspectiva, el pas del temps, però tanmateix mos hem agafat de la mà i hem començat a volar. Com se sol dir: hem emprès el vol. Mos manca la pràctica, l’atreviment, però tenim una certa paciència adquirida per l’experiència. No mos preguntem pel demà i la nit ha deixat que descansem fins l’edemà,
La semana passada va bufar fort lo vent de Ponent i això va causar que molta oliva caigués; una oliva que jo no he volgut perdre i que he plegar i dut a moldre. L’oliva és un fruit que madura ràpidament, d’una setmana a l’altra, la qual cosa afavoreix que ja no es deixe madurar,
Estic més trist que menos. Hi ha coses que es poden dir sense recances. Jo sóc tardor, desembre i gener. La llavor es colga a la tardor i jo sóc llavor de romanços, de penes confessables, d’unes ganes de plorar per tants infants com moren a Gaza. Per tot això de la violència, los conflictes
Allò que passa és canviant, potser contradictori, però el temps és ben bé això: les coses que passen, mentrestant. Esta nit la lluna penja d’una teulada, d’una nit aponentada, d’unes campanades que anuncien que, en efecte, allò que passa s’haurà acabat per sempre -la sort, l’alegria, l’esperança, el desig- excepte el migdia. La claror del
De nit tot és diferent. De nit el ressò de les campanes recorden que tot ve a néixer per després tornar a la bonesa de les emocions més universals de les ànimes solitàries, dels bancals solitaris, dels ullastres solitaris, de les carrasques solitàries, de les llàgrimes que xorregen del cor, també solitàries, com les virtuts,
I encara em manca un últim bocí de complicitat, de companyonia. De la teua companyonia. D’una manera de silenci. D’una forma de mirar-nos. La brutal sort de fer-nos l’amor i després confessar-nos amb paraules que pretenen espentejar la nit i emprendre un viatge en somnis, l’un al costat de l’altre, encara amb els sexes rogencs.
I arribà el dia que vaig quedar per darrera volta amb el meu bon amic de l’ànima Joan, en ‘Panta’. El ‘Panta’ del col•le, el ‘Panta’ confessor, l’amic que sempre hi és amb aquella saviesa i aquella bonhomia que sempre l’ha caracteritzat. Només una darrera nit. Una ratafia. Un darrera posada en solfa a una
Quants milers de persones estan disposades a contradir i a prendre partit per tot just el contrari al que estic a punt d’exposar? Milers. Milers de ciclistes que cada cap de setmana ocupen les vies de circulació rodades en grup o a soles. Ciclisme arreu, a les carreteres nacionals, a les vies secundaries, a les