Al terrat hi tenia un migdia a mitges i un poval per a la pluja. La pluja, al poval, en fer-se de dia somreia quan sentia el gall, a quarts de cinc de la nit, una d’aquelles nits que romancejava pels carrers del poble com si el temps no fes el fet de recórrer els confins de cada casa. Tanmateix, és un fet previsible, que passa sovint, que en acabada la nit clarege i esdevinga el dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!