Solcades

La semana passada va bufar fort lo vent de Ponent i això va causar que molta oliva caigués; una oliva que jo no he volgut perdre i que he plegar i dut a moldre. L’oliva és un fruit que madura ràpidament, d’una setmana a l’altra, la qual cosa afavoreix que ja no es deixe madurar, sino que es culle verda. L’oliva, per saber si ja és por collir o no, es parteix per la meitat i si el pinyol surt net, quan la polpa no s’arrapa ja a l’os, mos assenyala que podem collir l’oliva de l’arbre sense recances, sense témer que mos resulte un oli massa picant.

La collina s’allargarà, enguany, però. Les almàsseres enguany fan l’agost i la majoria de productors aposta per no vendre el fruit. A la Cooperativa Agrícola d’Ulldecona -a Ulldecona ja fa anys que el molí es va vendre a causa d’una tèrbola gestió per part de la Junta d’aleshores- enguany lo preu de sortida del quilo d’oliva ha estar de 83 cèntims. Evidentment, enguany tothom s’assegura l’oli per a casa i no ven el fruit a este preu que al cap i a la fi no és gran cosa si ho comparem amb els anys anteriors.

Idò, tot bé. Actualment, estic excavant al castell de Cervera del Maestrat i gestiono la collita tant com puc, però la responsabilitat enguany ha recaigut sobre la meua germana, que hi té la mà trencada en els negocis, a diferència de jo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!