Tancada, dibuixada a un racó de la paret de la cova. Hom hi dibuixà un pany, però. Cosa de hippies. I en arribar la tardor van arribar uns alemanys, només hòmens, que van encendre-hi un gran foc al bell mig. Van fer el Nadal i tot. Cantaven, passejaven, de tant de en tant baixaven al poble a comprar queviures. Aigua, Jack Daniel‘s, xoriços. Al gener hi acudí una pintora d’aquarel•les. Volia pintar el mar i el vent silent airejant els verals de pins i carrasques. De mica en mica se la van fer seua, la cova, i els marxicolins van escampar la boira. Massa foc. Quan jo vaig arribar, una mica motivat per la curiositat, em van oferir un tros de pa i un got de vi. Vaig observar la famosa porta que tothom recordava i ningú s’atrevia a obrir. Quan vaig fer el gest d’apropar-m’hi, la jove artista m’advertí d’unes conseqüències fatals si aconseguia de traspassar-ne els límits. Aleshores, sense pensar-m’ho gaire, vaig posar-hi la mà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!