I
Ha vingut lo fred i ha entrat pel terrat, amb lo cerç, una mica d’imprevist, una mica així com tot a la vida. I el fred s’ha escolat pels porus de la meua pell i pels meus ulls. Ulls sovit de mirada fixada en les manises blanques i negres de casa ma iaia. Ulls ploraners, per què no dir-ho? Ulls cansats, esgotats, a causa de l’angoixa. Per què no dir que este bloc em salva la vida perquè en l’escriure i en la tristesa edifico el dia del meu triomf. Un triomf que ha de ser silent, mut, com el coneixement adquirit gratuïtament, a base d’una sofrença que ja no em puc permetre. Que no m’hauria de permetre.
II
Has arribat per quedar-te? On vols anar a parar de la meua mà tremolosa i freda? Jo només vull de tu la pau i la llibertat. L’amor a canvi d’amor en la humiltat. I tu no ets humil.
I ara això, Déu. A vos, Senyor, us dec la vida a canvi res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!