D’un blau turquesa
10 de setembre de 2025
0 comentaris
D’un blau turquesa, l’Ebre desemboca al mar Mediterrani.
D’un blau turquesa, l’Ebre desemboca al mar Mediterrani.
Els estoics estimaven les vides senzilles i en l’autenticitat hi veien el tresor de l’ànima. Zenó de Cítion, Epictet. En l’actualitat, l’estoïcisme té una volada en les persones com més va, més pregona. Deu ser una reacció a les bandejades que mos toca viure.
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
Aturar-se i pensar: Ferreries. Principalment, Ferreries, per mi, és això i el dia que m’operaren del nas a causa d’una deformació congènita que m’impedia respirar amb normalitat. Tanmateix, sé que Ferreries és més que això: és l’Ebre, és lo barri, és la pluja de la tardor xopant los carrers.
Sull’asfalto la notte brucia e brucerà finché non sorgerà il sole sull’orizzonte strano della terra strana. La vita brucia sul manubrio e sulla leva del cambio, troppo lontano per tornare indietro, troppo in pace nel cuore per pensare al ritorno così il motore riposa alla stazione di servizio dove ci saremo incontrati per incontrarci di