Solcades

Eduard Solà Agudo

8 de novembre de 2023
0 comentaris

Abellir romandre

Manca la perspectiva, el pas del temps, però tanmateix mos hem agafat de la mà i hem començat a volar. Com se sol dir: hem emprès el vol. Mos manca la pràctica, l’atreviment, però tenim una certa paciència adquirida per l’experiència. No mos preguntem pel demà i la nit ha deixat que descansem fins l’edemà, fins el matí. Demà, quan mos visiten els cabirols, els explicarem que tot plegat ha estat fruit d’un atzar i que les ales que mos han crescut a l’espatlla no ha estat una cosa artificiosa, buscada, sinó ben bé el contrari: ahir, en trobar-nos, vam adonar-nos que podíem volar i cercar horitzons com ho fan els ocells que migren per una virtut estranya als ulls dels humans. Vols volar amb mi? Podríem quedar-nos a viure plegats per estos verals i fer niu al brancatge d’una olivera. Què me’n dius? Si marxem lluny sentiré la tristeza de la nostàlgia. Avui m’abelleix viure a la terra on vam néixer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!