Solcades

I arribà el dia que vaig quedar per darrera volta amb el meu bon amic de l’ànima Joan, en ‘Panta’. El ‘Panta’ del col•le, el ‘Panta’ confessor, l’amic que sempre hi és amb aquella saviesa i aquella bonhomia que sempre l’ha caracteritzat. Només una darrera nit. Una ratafia. Un darrera posada en solfa a una vida que mos pertany, a ell i a mi, a la nostra ventura en un món on ningú mos ha convidat a entrar, però sí a romandre-hi. Com hi ha Déu.

I a la fi, la solitud. Després de la conversa, la solitud. La solitud i la promesa de tornar a excavar a Girona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!