He estat seguint la darrera classe del màster i en acabat he sortit a sopar, al carrer Olzinelles. M’he aturat a fer un cigarret a l’antic Inglés. Molts records. Recordo la Mari Carmen, de Burgos, i en Dan, que ara és professor a una universitat dels Estats Units. La vida gira i jo no em
I Estic content: avui el barri no em fa nosa. Deu ser la primavera. Fins divendres no hem de tornar a la feina i esta vegada, enlloc de tornar a Ulldecona o a Les Cases, em quedo al barri. Al meu barri que ara n’hem de dir ‘Sants-Les Corts’ i que jo anomenaria ‘De la
A l’hort dels Arenals enguany no hi plantaré res. Melons? Tampoc! D’ençà que hi vaig plantar arbequines que només rego els arbres, a l’estiu. Són les úniques oliveres que tinc en regadiu i, evidentment, les úniques que no pateixen tant la canícula estiuenca. A l’hort fa de bon viure de cara a la vesprada, així
I Escric per a mi. Ho confesso. Escric per a mi, ací, i no ho conto tot. Em censuro. I molt. Em censuro cosa de no dir, però val a dir que també tinc quaderns on hi aboco tot allò que no dic ací. Tinc un muntó de quaderns que esperen a ser rellegits. Tota
I No tingues por d’odiar, però foragita l’odi de la teua persona. La vida és més gran que el mal que et pugue fer la traició o qualsevol enemic. Diu l’aforisme de Fuster que no té importància que t’odien, però que en té quan t’obliguen a odiar-los. Als miserables, als provocadors, als violents. I no,
Ferida de les dues ales, destinada a no rebre la claror de la lluna que, almenys, et consolaria i t’abrigaria. Pobra Europa, quin mal seny pensarà que no paga ja la pena combatre contra el feixisme que et voldria més atemorida que mai. Si mai calgués foragitar de les teues entranyes aquells cervells autoritaris, compta
Vine a perdre, paio. Munta a la meua barca a la deriva, a masses milles del moll, a masses milles de terra. Vine a perdre, paio, a donar-ho tot i a la fi no tenir propietats, ni esperances a curt termini. Fins on puc imaginar, tot ho he perdut, excepte l’amor. Esbosso calamitats, per no
Manel Mas, poeta, ha concedit una presentació de la seua darrera i exquisida obra, Flors de vent, a la cafeteria Pa d’Art, a la vila d’Alcanar. El famós poeta de les Terres del Sénia, d’una sensibilitat extraordinària i un sublim domini del llenguatge, la paràbola i la metàfora, ens regala una estona compartida amb ell
Este bloc neix dels instants. Ho reconec: no podria ser d’una altra manera. El meu Mac només coneix la funció de la feina, els estudis i el bloc. Però el bloc neix també de l’iPhone, de l’instant. Passa una idea, una emoció redescoberta, i prenc l’iPhone per crear una entrada al bloc. Heus ací: les
Vos m’heu donat la vida, mare, la mateixa vida que per vos donaria sense pensar-m’ho gens. El meu amor per vostè és incondional. Ho sabeu, mare, que donaria la meua vida per vos, que m’heu donat allò més preuat que té la família: la vida i l’amor a Déu. Cent mil voltes cauré i cent
Als 10 jo era un home vell. Als 44 sóc un home sense edat, fumador, a punt per signar una compra-venta d’una finca d’alzines. Avui, ni més ni menys que a les 12.00. Si em seguiu, coneixereu la meua dèria pels migdies, les oliveres i el meu ofici, l’arqueologia. No en parlo mai, del meu
I Allò que no es diu, aquells silencis esbojarrats, a voltes assolen torres fermades i defensades per tots els costats. El silenci. Espai amb el silenci. Després de rellegir el Nou Testament, no us heu adonat que Jesús parla després d’un precís silenci? La paràbola ve precedida d’un silenci eixordador. Potser perquè la saviesa poua
Esta història és molt meua: en diuen emprenedoria. La paraulota és un perfecte eufemisme per referir-se al fet de fer girar una roda que pot arribar a ser una llosa. Un camí pedregós, un no mirar al cel de nit per trobar-hi recer. La meua història d’empresari sempre ha tornat a mare, però ara… Ara
I si mos trobem al Cuc, Piet, Carrillet, Bruno, i fem baixar los sants i els àngels que als vint mos custodiaven allà on acudiem arreglats, a peu o fent dit, des de Les Cases. I esta nit és la mateixa de fa vint anys, jo assegut a la barra, ara fent una cerveseta, ara
I Conten que la felicitat no existeix i ho justifiquen dient que, en qualsevol cas, la felicitat es compta per moments. Per estones. Evidentment, no hi estic d’acord. La felicitat, a voltes, cal sortir a cercar-la. I no em refereixo exclusivament a sortir ‘de casa’ o ‘de l’entorn’, que també podria ser, sinó també a