Una mirada al mar. A la mar. Romandre a la mar, com los pescadors del meu poble. No voldria morir sense tenir la mar a la vora. La mar de mon besavi, pescador de Les Cases, i de ma iaia. La mar de les alegries i les penes. La mar de les grans passions, com
En cap altre gènere literari trobarem tanta saviesa com en els contes. Els contes per a menuts i els contes per a grans. Els contes llargs. Jo també vaig aprendre a llegir amb contes. En cada vida hi ha un possible conte digne de ser llegit. Un conte que faça viure una altra volta aquella
I Els adéus. A voltes només es tracta d’oblidar uns camins traçats contra els pobres d’esperit. Els adéus. Acomiadar-se abans que l’ànima es queixe. I enlairar-se. Sentir que la llibertat es recolza sobre les teues raons i amunt, amunt, més amunt. Adéu! Les vides dels miserables retornen als seus caus amarats d’espines, però tu no
I Maquilleu amb fang los vostres rostres: vencerem els bons perquè els covards estan massa enfeinats en cercar els culpables i mentir en nom de la seua veritat interessada. Arribarà l’hora que mos trobarem i mos adonarem que tenim històries compartides: ‘si mos haguéssem conegut abans, però érem tant lluny l’un de l’altre…’ II Sigues
Per a cercar el meu centre sempre m’acompanyen dos llibres: la Bíblia i la Guia del Cristià. Això no em fa millor persona, però ja he dit que la seua utilitat per a mi és que em recomforten. Sí, la paraula és aquesta: recomfortar. Qui em coneix i ha conviscut amb mi ja coneix aquesta
Esta setmana que entrem en faig 44. Concretament, a les 7.20 hores, i constato que no m’agrada viatjar lluny de casa, malgrat sigue per traslladar-me al barri. De casa al barri, perquè mai he sentit que Barcelona siga casa meua. Al barri on vaig créixer. Al barri on vaig estimar. Al barri que ja no
I Ha estat brutal, ha estat un sotrac, ha estat menys que un accident, però molt més que una mossegada als llavis. O als ous. El sol roman cobert pels núvols, el cotxe segueix aturat allà on encara no vol engegar. Avui, diries, tot és una costera amunt. Ho preveies al despertar, però saps que
Aleshores, passa que allò que intuïes que havia d’ocórrer, senzillament ocorre i de seguit esdevé un silenci blanc al teu voltant, una estona de marbre sense fisures a l’enteniment. S’ha redimit allò que havia de néixer i no cal que ningú et done raons: ho havies previst, sense més misteri, i ara t’adones que la
Escric arraulit en el meu sac de dormir. Esta nit faig vivac a la vora de la serra de Godall. Als seus peus. Fa dues hores que escolto el xot. Tinc son i em sento afortunat per tanta felicitat com sento. Ací, en este racó de món, entre el País Valencià i el Principat, sota
He dedicat lo temps a la família i les gosses. També necessitava passejar per la serra i els oliverars amb la tia Lila, com fa 11 anys enrere. Han passat los anys entre jaciments i pastures, entre les feines del camp i el treball de camp. N’estic content, si miro enrere. L’Aran aviat farà 13
Pos sí. I avui m’he llevat i -collons- no he avançat gens en lo màster i la idea que tenia de fer quatre coses. Ara, que ja sé més o menos les faenes que he de fer: llegir i fer uns treballs per a ‘Arqueologia ambiental’, ‘Arqueologia computacional’, ‘Arqueologia del territori’, ‘Arquitectura clàssica…’ Un no
I Aleshores, quan tot paregue que ve a morir, a rompre’s i a acabar-se, un altre principi t’esperarà. II En el fons ets conscient que l’intuïes, el fet, però encara no tenia color, ni gust, ni claror. No tenia nom. Era com una ombra que t’esguardava el pensament allà on anaves. Vas dir-te: ho faré
Creu-me: allò que t’amoïna és una anticipació. Tot és més senzill. Quantes vegades has resolt aquell dubte i a la fi pensaves: ‘tot era mès senzill; si no hagués patit tant!’. Perquè la intel•ligència sempre és concreta i allò que no vas deixar en mans de Déu, a la fi s’ha perdut allà als inferns,
Ara, mentres faig temps en este mercat de Calaf postmodern que és l’Illa Diagonal i que tinc per veí des de molts anys abans que arribessin a tocar els nassos al barri, amb gent estrafolària i menjar car, se m’ha ocorregut entrar en una botiga d’estes que pareix exòtica -ja he dit que l’Illa és
I Cada dia, a tres de sis de la matinada, sona l’alarma del mòbil i si no passa res com que estiga massa cansat, de seguit em llevo i em rento la cara. Preparo un cafè ‘intenso’ i llegeixo l’Evangeli del dia (que gràcies a la magnífica tasca de l’equip d’evangeli.net rebo al correu cada