I Em trobo malament. Ahir vaig estar tot lo dia dormint i avui, a quarts de cinc del matí, pensava que queia desmaiat. Encara m’ho penso ara, però ara tinc esma per escriure, des de la terrassa de la cafeteria del meu poble. He somniat que una amiga meua es moria i jo estava present
‘No m’agrada el sexe, prefereixo la solitud. Sóc un súper-home, mireu-me! Voleu estimar-vos? Voleu de debò fer-vos el favor d’estimar-vos? Doncs que la por que us atenalla siga foragitada per la vostra creença, per la vostra fe, per la vostra raó. Així sereu realment humils davant de Déu, davant d’aquest ordre que ha estat dissenyat
‘De jove vaig ser un rebel. Un rebel ploraner, que plorava de nit, quan tothom dormia, i de dia feia el mal. Em feia el mal, vull dir. Vaig tenir al sort de tenir una nòvia a qui estimar. Mos volíem i vam ser feliços. Al cap dels anys -ja se sap- la cosa va
La sala ha emmudit. Dret, a l’altura del faristol, espero uns segons que aprofito per familiarizar-me amb els racons, les parets i la distància entre seient i seient. No hi ha cap senyal del sol i per fi m’adono que no hi cap ni una agulla. Em sento a gust. Un membre del tribunal es
Lo finestró s’obrí com s’obrin los porticons a les pel•lícules que representen lo vent de l’Oest. Pels carrers corria l’aire i el cel era gris, però la claror del sol s’endevinava i ho dominava tot, fins i tot la platja. Ella, amb una pamela al cap i els mbraços en creu, símbol de la llibertat
Quan penso que la meua vida gravita entre la vida i la mort, però bascula en favor de la vida, m’adono que la mort està present d’alguna manera. Senzillament, m’he anticipat a allò que des dels origens estem pensant i aportant a la consciència. El coneixement es manifesta subtilment, com un somni, com un record
I Conten que ha de ploure de cara a esta nit i demà. Demà m’espera el retorn a casa per a passar-hi lo cap de setmana. Aprofitaré per endreçar los treballs del màster i fer una mica de passejada. Esta nit he somniat que passejava pel Marjal. Lo passeig de Les Cases, los mesets d’hivern,
Existeix un cert paral•lelisme entre les notaries i els tanatoris. Una relació, si ho voleu, distant, forçada, però versemblant. Entre la part compradora i la venedora, hi ha una geografia visceral d’emocions relacionades amb la pèrdua, per una banda, i el neguit dissimulat de qui paga i paga. ‘Aniré a acomiadar-me’, diu qui ven. ‘Passe
Les lletres són lo meu refugi. Este bloc és lo meu refugi, allà on de forma encriptada aboco la tristesa i l’alegria. Acabo d’arribar a Barcelona, a este barri meu de Les Corts. Lo bus de la Hife em deixa al costat de casa. D’ací unes hores, a tres quarts i deu minuts de set,
He anomenat ‘L’amorosa Aran’ -Aran és lo nom de ma filla- la finca d’alzines i oliveres que he comprat enguany. Aquesta finca també pertany a ma filla i he volgut anomenar-la ‘L’amorosa Aran’ perquè hi té unes alzines imponents que sempre, des de ben xicotet, m’han donat pau. Són incomptables les voltes que des de
I Ha arribat l’amic Quintana i m’he alegrat. Tampoc sabria descriure com m’estimo l’amic Quintana. La seua embriaguesa, però, m’ha permès dir-li que ha de passar per casa un dissabte, que he heretat la casa de ma iaia i tinc tot un pis per encabir-hi los meus 3000 i pico llibres. Celebrem que la vida
I Ara en plena claror del migdia celebro que m’encomanes la teua angoixa. Vine! Vull acomiadar-me d’aquesta cala on aprenguí a pregar. Ara arriba l’onada ferotge i l’aigua no em diu res, però celebro vore’t. I alço la copa. I brindo a soles, ara que sé que m’has encomanat la teues malures i la teua
És pronte per saber si nevarà, però tots sabem que passat Nadal arribarà la calor més desfermada, a estall lo sol damunt les testes dels viatjants i els que fem obres. Mès claror, més llum. No ho he escrit abans: del castell de Cervera del Maestrat he passat a excavar a Domeny. Neolític. Ara són
Per què escric sobre els migdies? Perquè no he passat pàgina. Perquè sento l’enyor d’aquells estius en que viure era senzill. Perquè em reca la manca d’amor, perquè encara tinc present aquells dies a la platja del Marjal i l’amor de ma iaia Ramoneta. Han passat los anys i ja compto de vint en vint
La tarda va girar. La nit, de lluna creixent, anunciava que tot plegat anava de veres. Jo m’arraulia als peus de la parra, cada migdia. Per què escric sempre sobre els migdies?