Ara, mentres faig temps en este mercat de Calaf postmodern que és l’Illa Diagonal i que tinc per veí des de molts anys abans que arribessin a tocar els nassos al barri, amb gent estrafolària i menjar car, se m’ha ocorregut entrar en una botiga d’estes que pareix exòtica -ja he dit que l’Illa és una collonada postmoderna nivell expert-. El cas és que he vist una senyora de l’edat de ma mare que m’ha obert el cor. Perquè tu seràs així quan sigues més gran. Tu tindràs esta mirada dibuixada més que creada. He vist lo teu rostre, Michi, i potser has notat l’absència que jo sento de tu. I he pensat que he d’escriure-ho, potser perquè han passat uns anys, molts anys, i la qualitat de l’amor segueix intacte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!