Creu-me: allò que t’amoïna és una anticipació. Tot és més senzill. Quantes vegades has resolt aquell dubte i a la fi pensaves: ‘tot era mès senzill; si no hagués patit tant!’. Perquè la intel•ligència sempre és concreta i allò que no vas deixar en mans de Déu, a la fi s’ha perdut allà als inferns, allà al pou. Creu-me: surt amb el gos a la muntanya i respira l’aire dels pins en primavera. Quan tornes, amb les llàgrimes eixutes, adona-te’n: tot és més senzill i els dolents tenen la seua part. És normal que després d’un hivern primaveral, la primavera vulgue la seua part d’estiu. No t’enganyes: sigues original i fes-te el favor de no deixar que les misèries alienes t’atenallen com lo polp dins del cadup. Si t’enganyes, en l’hora més imprevista et faran la pell. Sigues fidel a tu mateix: allibera’t i no tingues por de somniar que vas conill pel carrer. De fet, no tingues por dels malsons. Només són això: fantasies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!