Solcades

Aleshores, passa que allò que intuïes que havia d’ocórrer, senzillament ocorre i de seguit esdevé un silenci blanc al teu voltant, una estona de marbre sense fisures a l’enteniment. S’ha redimit allò que havia de néixer i no cal que ningú et done raons: ho havies previst, sense més misteri, i ara t’adones que la màgia dels somnis és quelcom més que una suggestió. I què? Això no té importància perquè aquesta volta la conjuntura et resulta favorable, però el fet que les peces encaixin com un catàleg alfabèticament creat, en certa mesura t’incomoda. Tu, que mai havies cregut en res més que no es pogués experimentar a través de la matèria, et resisteixes a pensar que els somnis tinguessin la seua part reveladora, però abans que tot passés vas dir-te: ‘Déu meu, per on s’encaminarà el futur?’ Déu, futur… I una altra volta, tu que dius que ets pregonament ateu o agnòstic, Déu t’ho ha servit amb un raig d’oli, per a que xales, mentrestant. Com un tast, com una mica d’enteniment en aquest mar que projectes davant teu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!