I
Maquilleu amb fang los vostres rostres: vencerem els bons perquè els covards estan massa enfeinats en cercar els culpables i mentir en nom de la seua veritat interessada. Arribarà l’hora que mos trobarem i mos adonarem que tenim històries compartides: ‘si mos haguéssem conegut abans, però érem tant lluny l’un de l’altre…’
II
Sigues lliure: parla, escriu sense censures! Quan la malaltia t’arracone i estiga la mort cobejan-te serà, poster, massa tard. Estudia, escriu, assenyala sense por els covards!
III
Sobretot, mulla’t. No et van educar per ser un covard, sinó per emprar el silenci que els derrotarà, que els deixarà indefensos, conills davant la realitat. Sigues poble: deixa que les guilles s’empassen el verí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!