I
Cada dia, a tres de sis de la matinada, sona l’alarma del mòbil i si no passa res com que estiga massa cansat, de seguit em llevo i em rento la cara. Preparo un cafè ‘intenso’ i llegeixo l’Evangeli del dia (que gràcies a la magnífica tasca de l’equip d’evangeli.net rebo al correu cada dia a un quart de quatre de la matinada). Seguidament llegeixo un altre passatge del Nou Testament, segurament dels Fets dels Apòstols o de l’Evangeli de Joan.
II
M’agradaria que aquest dia d’avui no fos gens important, que no tingués res a vore amb la meua vida (ni en la vida de cap altre mortal en les meues circunstàncies). Fins i tot m’agradaria que a partir d’avui els meus nivells d’angoixa disminuïssin fins a no intuïr-los, ni de prop, ni de lluny. Ho veig: masses voluntats. Però no.
He decidit morir de qualsevol altra cosa que no tinga relació amb el tabac. Què us sembla? I de passada menjaré aquella col-i-flor que tanta mandra sempre em fa de bullir. Ep! He escrit bullir i no bollir!
III
Escric des de l’AVE que em duu a Girona. Avui sóc conscient que faig lo viatge de bades perquè plou i plourà. Plou i plourà, dins i fora del jaciment, però no és segur que ho faça demà, per la qual cosa avui dormiré a Anglès i demà… Demà, Déu ho dirà!
Passeu molt bon dia lectores!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!