I
Els adéus. A voltes només es tracta d’oblidar uns camins traçats contra els pobres d’esperit. Els adéus. Acomiadar-se abans que l’ànima es queixe. I enlairar-se. Sentir que la llibertat es recolza sobre les teues raons i amunt, amunt, més amunt. Adéu! Les vides dels miserables retornen als seus caus amarats d’espines, però tu no ho veus perquè ja ets lluny. Lluny de la por, lluny de les seues amenaces, lluny de tot engany i més lliure que ahir. Amunt, segueix el rastre dels núvols, sent com respira l’aire i descobreix allò que només coneixen les aus. Quin descans, quina joia. Sense adotar-te’n, has vençut la mort.
II
Per sobre dels núvols trobaràs un sant: tu i la teua ànima, que basculen entre oceans i migdies. A mi em pariren per combatre l’opressor, però a tu et pariren per encoratjar-me en l’escomesa. Quin honor!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!