Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

22 d'abril de 2021
0 comentaris

Tribunals inquisitorials

L’absència de bones notícies fa que qualsevol mínim gest per part d’una instància judicial espanyola generi, ingènuament, algunes descàrregues d’optimisme. És el que es veu entre alguns comentaristes quan el Constitucional ha ratificat la condemna de Turull amb dos vots particulars contraris (imagino que amagats rere alguns tecnicismes innocus). Això ha estat saludat com la possibilitat d’accelerar l’accés a Estrasburg on, després d’una colla d’anys, quan tot el mal hagi estat fet, es renyi a una Espanya massa acostumada a actuar amb impunitat i enfotre-se’n de togats que encara creuen -tampoc massa- en els drets humans.

Penso que és una pèrdua de temps. Ja fa temps que reitero que les institucions catalanes estan prevaricant quan no ordenen l’alliberament dels presos polítics. Al cap i a la fi, ells també estan contribuint a perpetrar, en qualitat de col·laboradors necessaris, unes injustícies terribles. Puc entendre que la por a la repressió freni una actuació digna. Tanmateix, l’absència de bel·ligerància per part dels representants polítics erosiona la seva credibilitat moral. En una setmana en què la monarquia bateja un submarí que representa, sembla, la meitat del pressupost dedicat a lluitar contra la Covid, és un acte d’obscenitat terrible.

El pronunciament del Constitucional no és cap notícia. Com a molt, trobem a un parell de magistrats més preocupats pel seu prestigi professional a nivell europeu que sincers. Probablement,  si fossin magistrats honrats, no haurien arribat a aquella instància, i farien de jutges de tercera en alguna remota i dessolada població de l’altiplà castellà. El sistema espanyol és obertament hostil i discriminador contra el nostre país, i els representants del nostre país no poden respondre acotant el cap o fent veure que protesten. La qüestió és que haurien d’actuar com Pepe Rubianes, i recordar, com l’enyorat intel·lectual galaico-català, què pensem tots sobre la unitat d’Espanya.

Els presos polítics han de ser alliberats ja! No pas per una qüestió política, o perquè tinguem raó, sinó per una qüestió de dignitat democràtica. Tothom té l’obligació de desobeir lleis injustes i tribunals inquisitorials.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!