Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Política nacional

L’estranya campanya

9 de novembre de 2019

He evitat, tant com he pogut aquesta estranya campanya, aquestes eleccions que haríem pogut evitar si el senyor Sánchez hagués pactat, com esperava la immensa majoria, amb l’esquerra. He evitat tant com puc aquesta campanya perquè les meves previsions s’han acomplert. Un concurs a veure qui la deia més grossa, qui tenia més llarga la

Llegir més

España ha muerto

23 d'octubre de 2019

Nota: Article publicat originalment a Diario 16 el 17 d’octubre Sostenía Thomas Paine que “mi país es el mundo, y mi religión, hacer el bien”. En la iliberal España, que durante décadas prohibió a autores como este ilustrado inglés que contribuyó a la independencia de Norteamérica, una especie de tormenta identitaria ha inundado de rojigualdas

Llegir més

Sobre violències

17 d'octubre de 2019

La violència, un fenomen que èticament repugna a qualsevol persona mínimament normal, és un dels principals camps on s’exhibeix cinisme sense recances. I ho és especialment al nostre país, on la tradició marca un poder despòtic i una criminalització del dissident. Anem a pams. Més enllà d’entrar a valorar les escenes viscudes d’aquests darrers dies,

Llegir més

Ciutadans és odi

8 d'octubre de 2019

Com era d’esperar, la moció de censura presentada ahir per Ciutadans, va representar un espectacle lamentable. La mateixa pornografia dialèctica, les difamacions habituals, el victimisme barat de sempre, la persistent falsificació de la realitat, la idèntica histèria comunicativa. Com diria aquell bolero popularitzat per La Lupe, Puro teatro / falsedad bien ensayada /estudiado simulacro. Tot

Llegir més

Cal crear un govern provisional de la República

9 de setembre de 2019

Reprodueixo l’article publicat com a Opinió Contundent a Vilaweb el passat 28 d’agost. Amb dos anys n’hi ha prou per a fer-nos una fotografia clara d’on som, i dissenyar uns apunts que ens permetin d’arribar on volem arribar. Des de la preparació del referèndum d’autodeterminació fins al desgavell polític d’aquests darrers mesos, compartit a Barcelona

Llegir més

Carta oberta a l’ANC

3 de juliol de 2019

Benvolguts amics i amigues, Suposo que com succeeix a tants d’altres, sóc un soci vostre des dels inicis, poc participatiu, que sol limitar la seva acció a pagar la quota, ser a bona part de les manifestacions que convoqueu, col·laborar ocasionalment i fer contribucions econòmiques de tant en tant. També, és cert, he parlat públicament

Llegir més

La gran manipulació (carta oberta a Javier Cercas)

25 de juny de 2019

Benvolgut Javier: Llegeixo, entre entristit i indignat, les manipulacions abocades en el teu article, ‘La gran traición‘ publicat fa uns quants dies per El País. Sempre t’he reconegut un talent especial per a l’escriptura, de manera que els artificis literaris amb què disfresses una opinió personal fan encara més mal, quan hom és conscient que,

Llegir més

Cordó sanitari al PSC

7 de juny de 2019

El PSC ha estat un dels puntals de la política catalana des dels inicis de la Transició, almenys fins a la sentència de l’Estatut. Va tenir una trajectòria interessant, prenent com a base uns orígens heterogenis, fruit de la barreja de diverses sensibilitats i la confluència de grups socials fins a mantenir una estructura i

Llegir més

Locals i europees

7 de maig de 2019

S’acosten nous comicis. Alguns analistes, al meu entendre sense massa perspectiva, tractaran d’interpretar-les com a una segona volta de les generals. No és el meu cas. Ambdues convocatòries -locals i europees- tenen lògica pròpia. Ho és clarament en el cas de les municipals, on sovint la persona de l’alcalde i els èxits i fracassos tangibles

Llegir més

Salvarà Catalunya a Espanya del feixisme?

21 d'abril de 2019

Em confesso un escèptic dels sondeigs electorals, i més en aquesta època d’incertesa política. D’una banda, no és cap secret d’estat afirmar que les enquestes solen ser un instrument d’estratègia política, i que malgrat que els politòlegs tracten de ser honestos perquè sovint es juguen el seu prestigi, les cuines resten condicionades pel color polític

Llegir més

Campanya bruta

15 d'abril de 2019

Les campanyes electorals haurien de ser aquells espais on les diferents formacions polítiques compartissin les seves propostes electorals. Tanmateix, a mesura que s’han anat degradant les democràcies liberals, aquests lapses temporals estan derivant perillosament vers una exhibició barroera d’agressivitat verbal, dels pijtors instints, de treure a passejar el porc que molts guardaven discretament a casa.

Llegir més

L’excursió de Madrid

18 de març de 2019

No hi vaig ser, dissabte, a Madrid. I no pas per manca d’oportunitats. La meva relació amb la capital d’Espanya sempre ha estat esporàdica, puntual i fugissera: escala d’avió, de tren, o un parell de presentacions d’algun dels meus títols en castellà. Anar i tornar. Converses efímeres i formals amb alguna gent, no gaire diferents

Llegir més

Zero Catalan Surnames

13 de març de 2019

Thanks to Foreign Friends of Catalonia, who translated my article to English. I share it from my blog Establishing a portrait of Catalan ‘supremacists’ has become common ground. It is a phenomenon linked to the surprising discovery that a considerable percentage and possibly even a majority of residents in Catalonia have converted to Independence, irreversibly

Llegir més

Cero apellidos catalanes

7 de març de 2019

Diumenge passat vaig publicar a Diario 16, i amb ànims de pedagogia històrica al públic no català, aquest article extens contra la naturalesa dels atacs al republicanisme del nostre país. L’enllaç original el trobereu aquí. Se ha convertido en lugar común establecer un retrato de los catalanes como “supremacistas”. Se trata de un fenómeno relacionado

Llegir més