Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Política nacional

Notes informals sobre la Diada 2020

11 de setembre de 2020

És obvi que aquesta és una Diada diferent en què les circumstàncies globals ens alliberen de la competitivitat amb el passat. Personalment, jo també em sento alleujat. He de confessar que m’incomoden les performances i el model de mobilitzacions impulsades per l’ANC, si bé admirables, em feien sentir una mica ridícul. Jo sóc així d’individualista.

Llegir més

No volia parlar de futbol

28 d'agost de 2020

No volia parlar de futbol en aquest bloc. Només ho he fet en comptades ocasions, perquè aquest sol ser un món massa apassionat i no precisament en una direcció excelsa. No ho he fet, perquè resulta massa fàcil caure en la banalitat. I tanmateix, de vegades toca parlar-hi, perquè ritus com aquests tenen més transcendència

Llegir més

El procés: un balanç

7 d'agost de 2020

John Dos Passos, a Manhattan Transfer, afirma que tothom té el dret a escollir la seva pàtria. Aquestes paraules les posa en boca d’un francès, tripulant d’un vaixell, que a principi del segle XX, en arribar a Nova York decideix fer-se nord-americà perquè representa l’esperança d’un futur millor. Estaria bé recordar aquesta escena per comprendre

Llegir més

Cal mala llet

21 de juliol de 2020

  Ho confesso. No em vaig mirar el FAQS de dissabte ni l’entrevista a l’Oriol Junqueras de diumenge. Ho hagués passat malament, perquè malgrat certa fredor a l’hora d’expressar-me tinc certa tendència a l’empatia amb el patiment de les persones que pot arribar a ser paralitzador. Entenc la situació i puc entre, més o menys,

Llegir més

El dinosaure seguirà allà

22 de maig de 2020

Del coronavirus, com del porc, La Moncloa pretén aprofitar-ho tot. En un exercici d’inconsciència sanitària ha fet servir el virus com a pretext per recentralitzar –amb conseqüències tràgiques–; ha cercat complicitats entre forces armades i policials; ha culminat amb èxit el procés definitiu de sucursalització del PSC; ha après a abusar de l’estat d’alarma per

Llegir més

Entrevista que em va fer Bernat Deltell

5 d'abril de 2020

Aquests dies de tediós confinament, publico (espero que sense que s’emprenyi l’entrevistador) l’entrevista que em va fer en Bernat Deltell el passat mes de juny, i que va tenir més de 43.000 visites (gràcies al seu mèrit i art de fer preguntes encertades). La foto és de l’Albert Salamé Xavier Diez (Barcelona, 1965) és Doctor

Llegir més

No hi ha alternativa a la desobediència

8 de febrer de 2020

Els darrers estius, TV3 va emetre la interessant sèrie dramàtica Un village français, on, en el microcosmos d’un poble imaginari, un elenc de personatges gestionava com podia l’ocupació alemanya en el dur període de 1940-1944. Un dels aspectes més interessants d’aquesta producció és el paper del govern col·laboracionista de Vichy, en què un seguit de

Llegir més

Todo lo que queríais creer sobre Cataluña era mentira. Todo lo que os explicamos sobre España era verdad

20 de gener de 2020

Nota: Article que m’han publicat la setmana passada, adreçat al públic espanyol, al Diario 16 Existe un gran debate entre historiadores para tratar de comprender las causas que provocaron el hundimiento de la Unión Soviética. En las discusiones, se destacan numerosos factores que los observadores coetáneos constataban -el atraso tecnológico en el ámbito civil, la

Llegir més

La immersió i el fenomen de la “portorriquenyització”

28 de desembre de 2019

En el món de la sociolingüística catalana existeixen pocs integrats i un excés d’apocalíptics. Així, en aquest panorama desolador que vaticina la desaparició imminent del català, convé de tant en tant llençar alguna provocació, a veure si som capaços d’apartar el focus de l’aparença catastròfica local, i tractem de fer una mirada global per entendre

Llegir més

El PSC, la immersió i l’obediència deguda

24 de novembre de 2019

Al meu entendre, els delictes moralment més miserables són aquells que es fan mitjançant l’empara de l’”obediència deguda”.  Es tracta d’una manera covarda de no fer front a la pròpia responsabilitat davant el món i un mateix. Un dels vicis que comet precisament determinada esquerra és la capacitat d’obeir ordres injustes en una estructura jeràrquica

Llegir més

Diplomàcia

15 de novembre de 2019

No m’agrada caure en la ingenuïtat de creure que la justícia dels països europeus és perfecta o manté una independència exquisida. Aquesta creença és pròpia d’aquells països acomplexats com el nostre, que havent de suportar unes institucions deficients fa que, per comparació, tot allò que és de fora, ens sembla molt millor,atesa  amb la sòrdida

Llegir més

L’estranya campanya

9 de novembre de 2019

He evitat, tant com he pogut aquesta estranya campanya, aquestes eleccions que haríem pogut evitar si el senyor Sánchez hagués pactat, com esperava la immensa majoria, amb l’esquerra. He evitat tant com puc aquesta campanya perquè les meves previsions s’han acomplert. Un concurs a veure qui la deia més grossa, qui tenia més llarga la

Llegir més

España ha muerto

23 d'octubre de 2019

Nota: Article publicat originalment a Diario 16 el 17 d’octubre Sostenía Thomas Paine que “mi país es el mundo, y mi religión, hacer el bien”. En la iliberal España, que durante décadas prohibió a autores como este ilustrado inglés que contribuyó a la independencia de Norteamérica, una especie de tormenta identitaria ha inundado de rojigualdas

Llegir més

Sobre violències

17 d'octubre de 2019

La violència, un fenomen que èticament repugna a qualsevol persona mínimament normal, és un dels principals camps on s’exhibeix cinisme sense recances. I ho és especialment al nostre país, on la tradició marca un poder despòtic i una criminalització del dissident. Anem a pams. Més enllà d’entrar a valorar les escenes viscudes d’aquests darrers dies,

Llegir més