En el seu testament polític, publicat el 2010, El món no se’n surt, l’historiador londinenc Tony Judt es queixava que, entre els més joves amb talent, pràcticament ningú no es decantava pel servei públic. A diferència de la generació de la postguerra mundial, en què el més brillant d’una generació traumatitzada va treballar a consciència
La coincidència de dos llibres, el de Josep Sala i Cullell Generació Tap i la biografia novel·lada d’Alfons Quintà, de Jordi Amat, ens hauria de servir per reflexionar col·lectivament sobre l’essència i les estructures de poder a Catalunya. En el cas del professor gironí, rescata la tesi històricament recurrent que atribuiria l’absència d’oportunitats a l’existència
No cal tenir grans dots profètiques per endevinar que no trigaríem a veure incidents pels carrers. Allò que s’ha viscut aquestes darreres nits a Barcelona i altres ciutats europees pot tenir diverses lectures, encara que cap que no fos previsible. D’’una banda un malestar que necessita expressar-se catàrquicament, una revenja contra la incompetència dels qui
És obvi que aquesta és una Diada diferent en què les circumstàncies globals ens alliberen de la competitivitat amb el passat. Personalment, jo també em sento alleujat. He de confessar que m’incomoden les performances i el model de mobilitzacions impulsades per l’ANC, si bé admirables, em feien sentir una mica ridícul. Jo sóc així d’individualista.
No volia parlar de futbol en aquest bloc. Només ho he fet en comptades ocasions, perquè aquest sol ser un món massa apassionat i no precisament en una direcció excelsa. No ho he fet, perquè resulta massa fàcil caure en la banalitat. I tanmateix, de vegades toca parlar-hi, perquè ritus com aquests tenen més transcendència
John Dos Passos, a Manhattan Transfer, afirma que tothom té el dret a escollir la seva pàtria. Aquestes paraules les posa en boca d’un francès, tripulant d’un vaixell, que a principi del segle XX, en arribar a Nova York decideix fer-se nord-americà perquè representa l’esperança d’un futur millor. Estaria bé recordar aquesta escena per comprendre
En la deriva preocupant del diari Ara, especialment arran de la mort del seu enyorat director Carles Capdevila, diumenge passat, per fi, es va fer una editorial sobre la dinastia borbònica. Més o menys venia a focalitzar en la figura de l’emèrit la responsabilitat del descrèdit de la monarquia, i per extensió (atès que
Ho confesso. No em vaig mirar el FAQS de dissabte ni l’entrevista a l’Oriol Junqueras de diumenge. Ho hagués passat malament, perquè malgrat certa fredor a l’hora d’expressar-me tinc certa tendència a l’empatia amb el patiment de les persones que pot arribar a ser paralitzador. Entenc la situació i puc entre, més o menys,
Del coronavirus, com del porc, La Moncloa pretén aprofitar-ho tot. En un exercici d’inconsciència sanitària ha fet servir el virus com a pretext per recentralitzar –amb conseqüències tràgiques–; ha cercat complicitats entre forces armades i policials; ha culminat amb èxit el procés definitiu de sucursalització del PSC; ha après a abusar de l’estat d’alarma per
Aquests dies de tediós confinament, publico (espero que sense que s’emprenyi l’entrevistador) l’entrevista que em va fer en Bernat Deltell el passat mes de juny, i que va tenir més de 43.000 visites (gràcies al seu mèrit i art de fer preguntes encertades). La foto és de l’Albert Salamé Xavier Diez (Barcelona, 1965) és Doctor
Els darrers estius, TV3 va emetre la interessant sèrie dramàtica Un village français, on, en el microcosmos d’un poble imaginari, un elenc de personatges gestionava com podia l’ocupació alemanya en el dur període de 1940-1944. Un dels aspectes més interessants d’aquesta producció és el paper del govern col·laboracionista de Vichy, en què un seguit de
Nota: Article que m’han publicat la setmana passada, adreçat al públic espanyol, al Diario 16 Existe un gran debate entre historiadores para tratar de comprender las causas que provocaron el hundimiento de la Unión Soviética. En las discusiones, se destacan numerosos factores que los observadores coetáneos constataban -el atraso tecnológico en el ámbito civil, la
En el món de la sociolingüística catalana existeixen pocs integrats i un excés d’apocalíptics. Així, en aquest panorama desolador que vaticina la desaparició imminent del català, convé de tant en tant llençar alguna provocació, a veure si som capaços d’apartar el focus de l’aparença catastròfica local, i tractem de fer una mirada global per entendre
Al meu entendre, els delictes moralment més miserables són aquells que es fan mitjançant l’empara de l’”obediència deguda”. Es tracta d’una manera covarda de no fer front a la pròpia responsabilitat davant el món i un mateix. Un dels vicis que comet precisament determinada esquerra és la capacitat d’obeir ordres injustes en una estructura jeràrquica
No m’agrada caure en la ingenuïtat de creure que la justícia dels països europeus és perfecta o manté una independència exquisida. Aquesta creença és pròpia d’aquells països acomplexats com el nostre, que havent de suportar unes institucions deficients fa que, per comparació, tot allò que és de fora, ens sembla molt millor,atesa amb la sòrdida