Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

He vist la farina amb la sang vessada

12 de febrer de 2021

He vist la farina amb la sang vessada escolant-se per l’aigüera de marbre. He vist, damunt de les robes de noces les fotografies menjades pel sol i la humitat de les tardors i els hiverns. Les finestres i les bigues de fusta que Déu ho sap perquè encara no han vençut esguarden l’aurora de cada

Llegir més

Volen los moixons

8 de febrer de 2021

Volen los moixons, baixa una estrella al meu corralet.   Ganes de plorar dissimulades amb un somriure.   Rere els teus ulls verds un instant de pau es multiplica.   Ganes de somniar una vida plegats als Alps italians.  

Llegir més

Que el silenci m’allibere

6 de febrer de 2021

Que el silenci m’allibere un altre dia, un altre matí. Que l’àguila faça màgia i de sobte comence a tronar i a ploure en estes contrades d’oliveres i garrofers i que el teu record em guie pels camins on vam passejar tot cercant un lloc per follar. Que les nits siguen gèlides, que retornen les

Llegir més

La terra eixuta

23 de gener de 2021

La claror del sol d’este hivern orfe de plors alegres, després de ploure, cobreix la terra del llentiscle verd.   La terra eixuta de l’argelaga, de l’extingit llop de les muntanyes i les llegendes de la contrada, no té misteri.   L’hivern és tant breu com un capvespre.   Ja no passejo pels verals del

Llegir més

M’enfilo a la golfa

21 de gener de 2021

M’enfilo a la golfa, la golfa del panís. Munto les escales, d’esquena a la claror d’un sol que s’enyora i se m’arrepenja. Voldria aturar el temps i acaronar-me els ulls. Ingràvida vida davallant la vespra. Arribarà la nit quan siga l’hora en punt de cremar la golfa.

Llegir més

Massa cara la nit per negociar

15 de gener de 2021

Massa cara la nit per negociar una eixida a esta llum embruixada, ara que la neu s’escola terra endins i alego el gebre governarà les raïls i les raïls abrigaran les llombrius i l’ordi poc reeixit malgrat la saó acollirà conills i estornells, però tot plegat ja de cara a la primavera silent, discreta i

Llegir més

Senyor de l’erm i la garriga

12 de gener de 2021

Senyor de l’erm i la garriga quan enlaireu los braços al sol feu que el vent mos torne l’ànima. Senyor de la foscúria i l’hivern, de les vesprades enfebrades. Vos que alceu la copa i em mireu, feu que l’aurora retorne al mar. Senyor de l’erm i la garriga, només vos coneixeu lo destí, lo

Llegir més

Guaiteu els núvols blancs

2 de desembre de 2020

Tinc l’ànima del cel rogent i només l’Esperit em salva: Déu, Jesús, la seua pau que em retorna quan reso i sento que el temps i la joia, la grandesa del Parenostre, s’enlairen al bell mig dels oceans assedegats d’amor i tendresa i de sobte ja no cal témer res. Guaiteu els núvols blancs dels

Llegir més

L’ombra de les oliveres

2 de desembre de 2020

L’ombra de les oliveres em guia la mirada cap a la lluna i sospito que em vol a soles, en la meua quotidiana solitud, per passar acompanyada la tristesa d’aquesta nit de tardor il•luminada. I no em reca pas la seua voluntat, sinó la meua temença en l’oblit de les meues esperances mesclades en un

Llegir més