Estic dins la cova.
Les ombres crepusculars
ja no m’espanten com abans.
Ara sento que ja no pertanyo
al món dels mortals
i cada nit invento grutes
que sé que mai exploraré.
Massa tard per trinxar el passat
i les dreceres que vaig descobrir.
Diuen que la vida són cicles,
però jo sóc el científic maleït.
Diuen que la vida són etapes.
Los meus amics no m’enganyen,
però ells són salvatges
i jo visc en una cova
amb los marxicolins
i les ombres crepusculars,
esperant la nit i el progrés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!