La posta de sol que visc
en una vesprada ploranera,
em fa sentir a prop teu,
però no diré el teu nom.
Escric des de l’erm i la roca,
esperant que arribe la pluja dels Ports.
Espero la nit del cel, llumetes,
espero la felicitat a soles,
després d’un migdia a l’oceà
que he vençut imaginan-te.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!