Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

De totes les façanes vistes

21 d'abril de 2018

De totes les façanes vistes, la de ca meua m’abelleix més que cap altra dels pobles de mar. Això ho fan les persianes blanques que recorren la balconada. Ma iaia dissenyà la casa bo i discutint amb l’arquitecte, que aleshores era el manobre. Si el vent bufa fort no bateguen i així s’escolten les músiques dels

Llegir més

Quan la nit s’adorm

19 d'abril de 2018

Quan la nit s’adorm, les plantes creixen, l’òliba somriu, la puput calla i els gossos borden en la distància, desfent silencis o enaltint-los més. La nit és bona i potser solemne. Començar a llegir, començar a somniar o potser a vetlar. Any dos-mil divuit: La perspectiva endolceix les hores. Vint-i-u d’abril, dia assolellat i ara

Llegir més

Com si es tractés d’un preludi

17 d'abril de 2018

Calen les imprevisibles sensacions, emocions, notes, i les imprevisibles nits. Vivim mancats de nits en blanc doblegant pàgines i hores com si es tractés d’un preludi o un temps de descompte ben lent que ens hem concedit perquè sí. Per viure, per gaudir llegint. Per creure que aviat serem lluny si vencem la son i

Llegir més

L’abril plujós

16 d'abril de 2018

La flor del taronger ha esclatat i les ametles ja pengen de les branques dels ametlers. Totes les nits perfumades, les nits curulles d’estrelles i un ventijol que ve del mar, allà on els núvols de cotó dibuixen un gran continent. Totes les nits efímeres, solitàries i endolcides pel desig o la voluntat de no

Llegir més

Voldria escriure

16 d'abril de 2018

Voldria escriure sobre l’oratge i les pluges al mar. Potser escriuria una pregària breu, anhels compartits. Una llumeta que encén la foscor. Les esperances, les nits en vetla com la que ara visc. La matinada que ja retorna i el seu silenci de marbre italià. Voldria escriure però els mots es perden en el meu

Llegir més

Un oasi en cada desert

8 d'abril de 2018

Un oasi en cada desert, més enllà de les emocions: Perseguir els carrers amables. Un oasi de pagament, un ‘blues’ per a sobreviure. La voluntat de persuadir, l’obligada propaganda. El guirigall, la catarsi, la solitud que camina. La gentada, tots els sorolls. Tots els desitjos emmudits. Dècades i més dècades. Cada dia passen coses, els

Llegir més

Rema lentament, va a la sepieta

7 d'abril de 2018

La música del mar i del Mestral i la dansa de les margarides, dels prims canyars i de les roelles que dibuixen el caminet de verd, inventen paraules ben senzilles per a un futur o per a un nou destí. I el sol que a la platja fa mirallets, allà on el rocam sempre està

Llegir més

Els dies llargs

31 de març de 2018

La setmana de la Pasqua reviuen els prats i la junça creix per les vores de les séquies i els camins. Les nits són fredes i els dies assolellats. Les hores passen lentes perquè el temps ha canviat. Ací, al Sénia, bufa el Mestral, que deixa un cel net al mar i un cel de

Llegir més

Un bri de gojos i felicitat

22 de març de 2018

I La primera nit de primavera les persianes bateguen amb força i repiquen totes les finestres. Ha nevat a bona part del país i els pastors esperen la brotada. Enguany, Déu n’hi do, no ens ho pensàvem. II La llum il•lumina tots los rostres i el vent dibuixa un cel blau com la mar. La

Llegir més