Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Una olivera

2 d'abril de 2017

Una olivera a l’horitzó del mar voldria somniar i en despertar-me estar ben convençut que un dia et veuré. Una olivera és el símbol d’un món que vol renéixer. Jo vull renéixer i de nou caminar pels verals del Nord, de casa teua, pels camps d’Itàlia, vorejant els Alps.

Llegir més

He viscut uns anys

5 de juliol de 2015

He viscut uns anys i en vindran d’altres. Un dia em rendí i un altre m’alcí. Cabòries meues, semblances de nits vinclades al foc per fer-ne una clau. Un dia m’alcí, un altre em rendí entre quatre parets. M’esmicolava, passava el ribot per braços i mans i m’adormia. Ja no llegia, ni treballava. Tret de

Llegir més

On el temps no passa pas

2 de maig de 2015

Cercava un matí amb un sol furgant pels camps de panís, distret, juganer, badoc, i un moixonet m’ha advertit que la meua sort marxa de viatge a un altre cos. La meua sort m’ha deixat furgant pels camps de panís, distret, juganer, badoc, però a mi no em fa cap falta, que no la volia

Llegir més

Heu-me ací

2 de maig de 2015

Vingui a mi, si així ho vol, lo somni que em torna pel costat imprevist per dir-me sense dir corrandes insolents del futur que em toca. Nou esguard, missatge desxifrat i pensat a la llum del dia: No et temo, miratge, heu-me ací famolenc de llunes i estrelles que curen i acullen.

Llegir més

No em deixis a soles

11 d'abril de 2015

No em deixis escoltant la remor de la nit que remou amb el vent la mar de la platja que va descobrir-nos el veral de l’amor.   No em deixis a soles aquesta nit blanca, o deixa que caigue i que no m’alce dret en aquell alzinar on vam estimar-nos.

Llegir més