Prop del cingle que munta,
als peus de l’aigua que regalima
de la roca coberta de molses,
el juliol espera que arribe la seus hora.
Els dies em calcen amb argila
dels peus fins els genolls.
Les formigues han embogit de felicitat.
La nit és un somni d’espills fractals.
Els enciams reviscolen a l’horabaixa.
És previsible que la primavera enfebrada
no passe pena per causa de la calor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!