‘Creixien ales als meus turmells’
Joan Salvat-Papasseit
Ara que les campanes voltegen
i s’enlairen pels terrats de les cases,
en aquesta nit ja encetada,
i ara que el desfici em paralitza,
sento com l’ànima em puja al cap
i el cor batega com si s’acabés
i malgrat la tristesa, penso:
la vida és més ampla.
Les voltes que he anhelat la nit
voltant pels oliverars de ma iaia
sota una lluna vella i un cel estrellat,
em retornen a la ment, ara,
vora la mar escumosa.
Escumós vi, escumós cava,
les ales em creixen als turmells.
Potser jo no ho viuré,
però no lamento que s’anticipen
les hores que hagués pogut viure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!