Camino a passa lenta
per les fondalades.
L’esperit dels caçadors
m’aguaita i jo m’aturo
per reprendre alè.
Les rieres han mort,
els cèrvols van migrar,
el xaman de la nostra tribu
va morir assassinat.
Ara, quan tanco els ulls,
escolto la veu dels vailets,
los pastors del poblat.
Ara, si tanco els ulls,
veig les dones munyint
i les ancianes coent la llet
del formatge i la mantega.
Aquell món va desaparèixer.
La guerra va acabar amb tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!