Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Moments feliços

Una aproximació a la poesia a l’Escola Mestral

0

Aquest mes de març l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat em va convidar a fer un parell de sessions sobre la poesia amb estudiants de secundària. Els nois i noies havien treballat alguns dels meus Moments feliços i van formular-me tres preguntes una mica solemnes. Aquesta és la resposta que els vaig donar, per començar una estona de diàleg que va ser intens i molt participatiu.

(més…)

Sine tradere

0
Publicat el 30 de juny de 2016

Badosa Sine tradere

Enrique Badosa, torsimany de Foix i d’Espriu, ambaixador sempitern de les lletres catalanes per terres castellanes, acaba de publicar Sine tradere, un recorregut per la literatura universal que ho és també per tota una vida dedicada a la traducció.

(més…)

Uns esbarzers que cremaven

0

caragolet blog

Dissabte dia 5, al magnífic espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni. es va inaugurar l’exposició “Set artistes interpreten poetes catalans“, amb obra de Glòria Auleda, Núria Rossell, Rob Dubois, Carles Puche, Xavi Plana, Martí Pey i Stefano Puddu. […]

(més…)

Ni els tornados fan callar els balcons, quan en vessa poesia

0

CKYbOvNWcAAQWGV

Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.

(més…)

Rutina

0
Publicat el 26 de maig de 2012
Fa uns pocs mesos, l’editor mexicà José Landa em va demanar alguns poemes. Preparava un dossier sobre poesia de Barcelona per a la seva revista Morbo, que ha publicat al número 4 i inclou prop de vint autors.

Va triar els versos de “Rutina”, un dels poemes de la tercera part de Moments feliços. En castellà fan (i introdueixo en la versió un parell de millores que, després de veure’l publicat, m’hi ha suggerit Jordi Virallonga): […]

Rutina

Resistir al enemigo.

Admitir las palabras
del enemigo,
también las agradables.
Responderlas y responder
siempre con tiento
como si su objetivo
coincidiese con tu objetivo.

Construir estrategias
contra las estrategias
del enemigo
como si nada,
un poco distraído,
como si ya hubieses perdido,
como si no estuviera en juego
tu futuro.

Dormir con el enemigo.
Levantarte de mañana
y volver a resistir.

“Fruita” en croat

0
Publicat el 24 de maig de 2011

La revista Quorum: ?asopis za
knji?evnost
(això és: revista de literatura Quòrum) ha publicat, dins el número doble de maig i juny d’enguany, una antologia de poesia i narrativa catalana. N’han estat artífexs Marko Poga?ar, un dels poetes croats convidats a Farrera l’any passat, i Pau Sanchis, que ha treballat les traduccions amb els seus alumnes de català de Zagreb. S’hi pot llegir aquesta meva “Fruita“, amb versió signada per Boško Habuš i Nikola Vuleti?: […]

Vo?e

Koja te tajna ?elja tjera
da iz ko
šare s vo?em
na stolu, izme?u dvije breskve
biraš najzreliju, najsla?u,
onu što najviše miriše na breskvu?

I koja te tajna ?elja tjera
da se uvijek ponadaš kako ?e
baš ona sljede?a biti najsla?a,
najmirisnija, najzrelija,
najtvr?a, najmekša,
ona koja ?e uta?iti
ovu preduboku ?e??

Poetes catalans a “L’Arbre à paroles”

0
Publicat el 24 d'abril de 2011

La revista belga L’Arbre à paroles de la Maison de la Poésie d’Amay va dedicar el número de la tardor del 2010 a la poesia catalana, i entre l’àmplia nòmina de poetes seleccionats també hi era jo. […]

Josep M. Sala Valldaura va fer la tria i els textos d’introducció i Nathalie Bittoun-Debruyne les traduccions. Hi van encabir tres poemes de Moments feliços, que presenten com un llibre “où il s’interroge et montre sa perplexité face au jour le jour, réfléchit à notre quotidien et regrette sa fille perdue. Lyrisme, élégie, vérité… s’appuyant sur quelques rares métaphores”.

A més de “Pausa” i “Babel”, s’hi pot llegir aquest “Carnaval”: 

Carnaval

Que l’image que le miroir te renvoie,
timidement, quand la buée s’estompe
et le profil nu s’impose, frissonnant,
lorsque tu t’essuies peau après peau, coiffes
cheveux et toisons, couvres corps et geste
de vêtements recherchés, au toucher si fin,
aux imprimés et couleurs excessifs,
à la coupe insolite, à la tombée ancienne,
qui se conjuguent maintenant contre tout sens
et que tu finis en te mettant des accessoires
rien qu’inutiles, voire grotesques,
que cette image que tu vois dans le miroir
arrive à se rapprocher du triste reflet
que tu crains le plus et qui te manque, que tu désires.

C’est le carnaval. Pas évident d’avoir chaque jour
à te déguiser en toi-même.

Un ressò encara

0

La revista de l’associació Esclat publica un breu comentari de Moments feliços. El signa Lola de la Fuente i diu: […]
En aquesta ocasió ens plau recomanar-vos un llibre de poemes. Una petita perla literària per gaudir-ne plenament. Cal recuperar aquells moments de pau interior que ens reconcilien amb les nostres emocions més pregones i ens porten a observar-nos i a observar amb uns altres ulls, amb una altra mirada, més íntima, més nostra.

Us presentem un recull de poesia edita amb el nom Moments feliços, poemes escrits des del cor per la ploma d’Oriol Izquierdo, que escriu el primer llibre i que ens obre el seu interior a través de 48 poemes en què, en un o altre, tots ens podem sentir identificats o veure-hi els nostres sentiments reflectits.

El llibre ens mostra les diferents emocions experimentades davant de moltes situacions de la vida, i la lectura és com una pluja càlida per a l’ànima, que ens deixa una sensació de calma que ens connecta amb el nostre interior més profund. No tots són “moments feliços”, alguns són tristos, altres de solitud, però sempre són moments molt nostres, reals, viscuts.

Tot el llibre i, especialment, la darrera part, està dedicat o inspirat, sense dir-ho explícitament, a Clara, la filla de l’autor, desapareguda uns mesos abans de la publicació. L’amor, el dol, l’enyor, són sentiments que es barregen i es traslladen al lector, a través d’un llenguatge pòètic bellíssim i molt ben estructurat, a un territori personal proper i ben íntim, impregnat d’emocions diverses. És impossible deixar de llegir fins al final, en un exercici privat, dolç, de comunicació amb un mateix. I, per tant, convé rellegir els poemes, sesne ordre, totes les vegades que calgui, tants cops com l’ànima ens ho demani…

Reproduïm, a tall de petit tast, el poema que clou el llibre, que s’anomena “Llum”:

Un vel de pluja
il·lumina el paisatge
estrany, inhòspit,
com el sol en eclipsi,
com la lluna a ple dia.

Així la teva
viva mirada muda
sempre tranquil·la,
companyia perenne,
neu clara que ens abriga.

Gràcies, Oriol, per aquest regal immaterial. Esperem el segon llibre de poemes.

En hebreu

0

Després d’una de les poques lectures que he fet d’alguns Moments feliços, l’amic Itai Ron em va sorprendre amb una tria de poemes traduïts a l’hebreu. No sé pas què diuen, però si més no són bonics. Mireu-vos, si no, l’efecte que fa el meu “Desig“: […]

?????????

??????? ???????????? ??? ??????? ????????
???????????? ?????? ????? ???? ???????? ????????????.
???-?????? ??? ??????. ??? ???????.
??????? ??? ??????????? ?????????????, ??? ??????????? ???????????,
??? ?????????? ??????????? ??????? ????????
??????????? ???????? ?????? ???????. ??? ??????
???????. ??????? ??? ??????? ????????. ?????????? ?????
?????.


“Que no mori la llum…”

0

Ara Llibres ha fet coincidir la data de Tots Sants amb la publicació de la tercera antologia temàtica (cinquanta poemes d’alta ajuda literària, com ara llegireu que se’n pot dir) de Jaume Subirana. […]
Es tracta de Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals, entre els quals hi ha el meu “Despertar“. Avui en Fono en parla així a El Periódico:

L’unica salvació possible
JOSEP MARIA FONALLERAS

Avui
és el dia dels fidels difunts. El dia dels morts. La commemoració s’ha
desplaçat cada dia més cap al dia 1, per una qüestió pràctica i per les
influències que tots sabem, però el dia 2, a diferència del primer dia
del mes (una festa grossa), ens acosta més a la solitud, al desert
paorós que crea la desaparició. S’estén davant nostre, com una boira
inclement, el trist novembre sense esperança, i aquest dia 2 en
simbolitza, farcit de buidor, la pesada càrrega dels absents.

Però no els volia parlar de morts, sinó de vius. De poetes vius que antologuen poetes vius i morts, com ha fet Jaume Subirana amb la seva última selecció. En una tan ajustada i precisa data, Subirana publica (a Ara Llibres) Que no mori la llum. 50 poemes per a funerals.
És la tercera entrega del que podríem anomenar «la família dels 50»,
manuals d’alta ajuda literària, festius, arravatats o tràgics. Abans,
la delicada tria de poemes de Nadal i l’afirmativa aposta de poesia
amorosa. Ara, mig centenar de composicions intenses, emotives, fredes,
filosòfiques, distants, corprenedores, espirituals i materials sobre la
mort. Hi ha clàssics, com Dylan Thomas i Auden (amb el seu insuperable Blues funeral), i com Maragall, és clar, i aportacions recents, com l’esquerdat rés íntim d’Oriol Izquierdo.


Servirà per a moltes coses, aquest llibre. Per renovar la immutable
oferta de les funeràries, per exemple. Per gaudir de la lectura sense
cap més ànim que el de la satisfacció personal. I, sobretot, per
informar-nos que tots els poetes que han parlat de la mort, que l’han
blasmat o que hi han lluitat, que han perdut, tots ells, ens informen
d’una sola veritat: els poemes que Jaume Subirana ha triat per als funerals són una lliçó de com la literatura ens acosta a la vida. L’única salvació possible.

???????? ??????

0

Edvin Sugarev, un dels poetes que la Institució va convidar a Farrera el passat mes de maig, ha tingut la gentilesa de publicar, a la seva revista literària Literaturen Vestnik una tria de poemes dels qui vam participar en el seminari. Així ara podem saber com es diu, gràcies a Eva Sableva, per exemple el meu “Desig” en búlgar: […]











???????


?? ?? ?????? ?? ??????? ???????

? ??????? ??????? ?? ?????,

????? ? ???????? ????? ?? ?????.

??? ???????. ?????? ?? ?? ??????.

?? ??????? ??????? ???????,

????????? ???? ?? ???????? ???

????? ?????????. ?? ?? ?? ??????

??????. ?? ????? ?? ?? ???????

??? ?? ?? ??????. ? ?? ????? ???

????????.

El silenci que sona

0

Per poc que pugueu, aneu a veure i sentir Mariona Sagarra i les seves ombres. […]
La trobareu fins diumenge que ve a La Puntual, del carrer Allada Vermell de Barcelona, cantant i dient textos d’Abelló i de Rodoreda, entre d’altres, en companyia d’una bona guitarra i unes quantes ombres. I us asseguro que la recomanació no és interessada, per més que entre els versos que es tornen veu hi hagi el meu “Silenci” convertit en joc i en rumba…