On és la brúixola?

El mail obert d’aquest dilluns recollia quatre impressions postelectorals. No, les eleccions no ens han anat malament. Però, què voleu que us digui, tampoc no n’hi ha per respirar alleugerits. Aquest era l’estat d’ànim. I les que vénen a sota, les paraules concretes. […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Posar-los el problema al menjador de casa

Som problemàtics els catalans? A l’últim mail obert em demanava si no hem renunciat i renunciem amb massa facilitat a ser com som per ganes d’agradar. I així ens ha anat, posem per cas, i el cas és especialment significatiu, amb la llengua. El català ha desaparegut de l’espai comunicatiu espanyol. I mentrestant, per contra, el castellà va guanyant espais en els mitjans catalans. És irreversible, aquest procés?

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Judicis, rituals i pantomimes

Una cosa és que un judici sotmeti la realitat a un escrutini específic amb uns procediments pintorescos per a la majoria dels mortals. I tota una altra que aquests procediments emmascarin la tergiversació mal intencionada de fets per construir una realitat paral·lela en la qual el bastonejat és agressor i el botxí un funcionari esporuguit. Aquest és el punt omn, per ara, hem arribat. I d’això parlava l’últim mail obert. […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Deixa un comentari

Estrangers a Espanya

El judici de la vergonya espanyola dóna tant de si que no ens l’acabarem. Fa dues setmanes un seguit d’observacions sobre els usos lingüístics i el tracte que hi rep el català per part del tribunal van donar peu a aquest mail obert. […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Deixa un comentari

Bouvard, Pécuchet i Rajoy

L’últim mail obert, el meu primer després de l’arrencada d’aquesta comèdia de judici, es fixava en el paper, galdós, que hi ha fet el senyor M. Rajoy, sempre ampul·lós, sempre insusbtancial, sempre covard, sempre incapaç d’assumir les seves responsabilitats. Tan banal com el més anodí dels homes comuns. Tan idiota, que em va recordar dos dels personatges que més bé han encarnat l’estupidesa universal dels homes comuns.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La cadira buida

L’estira-i-arronsa amb el govern espanyol a propòsit de la tramitació dels seus pressupostos ho ha deixat ben clar: mentre l’estat espanyol, a través dels qui actuen en el seu nom, no s’avingui a asseure’s a dialogar amb les institucions catalanes que representen la voluntat majoritària del poble de Catalunya, mentre la cadira continuï buida, no hi ha res més a parlar. Això és el que concloïa el meu darrer mail obert, escrit ja després de les primeres sessions del judici de la vergonya. […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Per què m’he fet de la Crida?

Després d’haver tingut un cert paper, petitó, en el Congrés fundacional de la Crida —durant molts dies tanta gent m’ha dit allò de ja et vam veure a la tele!—, em va semblar que convenia que expliqués què hi feia i per què. Així va néixer l’últim mail obert, publicat fa una desena de dies. Hi dono raons per ser-hi a la Crida, que espero de debò que no es tornin, massa aviat, motius per deixar-la…

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La culpa és de Carme Chacón

L’últim mail obert denunciava sense gaires embuts aquesta manera d’identificar, a la pràctica, política i xantatge emocional, a partir de l’exemple concret del discurs vergonyós que sobretot el PSC, i especialment Carme Chacón i Miquel Iceta, ens han mirat d’imposar tots aqests anys. Feia així: […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Motocap de bestiar

Corregeixo un text que ha estat escrit originalment en castellà i ensopego amb l’expressió motocap de bestiar. El text parla de qüesitons relacionades amb el turisme, i la veterinària o la ramaderia no hi apareixen ni tan sols tangencialment. Cal, aleshores, començar a indagar les paraules amb esperit detectivesc.

I, remenant diccionaris de correspondències entre català i castellà, hi caus: una res és un cap de bestiar. Aleshores, per algun estrany atzar, uns motores no gens problemàtics han esdevingut aquests torbadors motocaps de bestiar. Com ens ho hem d’explicar?

Siguem positius: fins i tot la traducció automàtica, que és d’aquí que deu plorar la criatura, té unes sortides tan creatives que esmolen l’enginy.

Publicat dins de Paraules | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un ménage à trois pervers

Ho han fet. Ells diran que no, però finalment ho han fet: Ciudadanos i Vox han pactat, a través del PP, per governar Andalusia. Si hi vaig dedicar un mail obert, uns dies abans que la cosa es consumés, va ser per fer notar que, més enllà de les relatives afinitats ideològiques i el grau de respecte respectiu a les conviccions democràtiques —en un cas escàs, en l’altre nul—, el que totes dues forces tenen en comú és una qüestió diguem-ne de procediment: l’afany d’atacar els consensos socials sense cap escrúpol de fer-ho mentint o manipulant la realitat. Al servei sempre d’un bé superior.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari