Ja és Sant Jordi. I, d’unes setmanes ençà, tot sembla que hi porti. En àmbits acadèmics, per exemple, et demanen si vols recomanar cap lectura. I, és clar, aquesta és una pregunta que mai no es pot deixar per respondre. […]
M’arriben els exemplars d’autor de l’Atles MUHBA d’història de Barcelona i no puc evitar de distreure-m’hi una estona.
Una dotzena de paraules encara no resumeix la millor resposta a aquesta pregunta, amb la saviesa d’anys de llibreters de la bona gent de la 22 de Girona.
Aquest matí surto del metro i passo per Gran Via, entre Rambla i Balmes. Davant la seu de la conselleria d’Agricultura hi ha unes dotzenes de manifestants.
Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
I ve que tornen
els dies de les flors,
com un avís que, malgrat tot,
el cicle continua i
la primavera és aquí,
com una nova oportunitat
que caldrà aprofitar,
per si de cas,
malgrat tot, resultés
que és l’última
i que tot el que no
hagi estat fet
quedarà ja
per sempre més
per fer.
Busques, manyac, l’escalf de la mà ferma
que per tants d’anys t’ha guiat i seguies.
Tanques els ulls, trobes repòs, somies:
nervi de peus, gemecs somorts i l’esma
de quan, abans, jove, despert, cobries
amb quatre salts d’aquesta vall l’estesa.
Amb els nets ulls de mel que sempre esperen
veig que ara em dius que veus que el temps s’acaba,
avui per a tu, després per a nosaltres.
Vés-te’n en pau, que la teva ombra ens vetlla.
Per a alguns el calendari nadalenc i el mes de gener és moment d’avaluacions, i això vol dir que ens passem uns quants dies corregint.
El canvi climàtic s’imposa: mireu quin rovelló he caçat aquest matí d’any nou a la serra de Collserola, sobre la font de Can Gras…
Tot és sempre nou i res no canvia:
ara el camí s’eixampla, ara s’estreny,
després d’un dia arriba un altre dia…
La veus? L’ànima és el cor de l’arbre:
per ella es manté dret i sobreviu.
Per ella, ni l’oblit no el pot abatre.
Semblava que aquest dissabte vindria simplement a acabar, mig esmorteït, la setmana més estranya de tots els calendaris abans d’enfilar el període nadalenc. Però ha quedat tot trastocat per la notícia de la mort de Llorenç Soldevila.
Camino pel carrer Princesa. Un negre alt com un sant Pau amb un ull mirant contra el govern se m’adreça, com ho deu fer a tots els passavolants.
Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.
El 6 de juny va morir Xesc Barceló, amb la discreció amb què va viure i va treballar tota la vida. Crec que li dec molt, segur que més que ell no es pensava o que no li vaig demostrar.
Una de les activitats que ha organitzat l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat tot al llarg d’aquest any del centenari del poeta de Reus és un grup de lectura on dos poetes que se’n reconeixen lectors comparteixen alguns dels poemes que formen part de la seva memòria personal. Aquest mes d’octubre vaig tenir el privilegi de ser-hi convidat amb Teresa Colom de parella de ball.
