Els nostres errors

Al mail obert de dilluns passat mirava de reflexionar sobre el punt on som i com hi hem arribat. I sobre cap on hem d’anar. Una setmana després continuem en el mateix estat d’espera…

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’hora del realisme

Aquest mail obert va aparèixer dilluns 21 de gener, pocs dies després de la constitució de la mesa del Parlament i deu dies abans de la sessió d’investidura fallida. I, si fos a fer, avui l’escriuria exactament igual. Avui sembla que el fals realisme, digueu-ne possibilisme potser, s’ha imposat una mica més. I a l’altra banda ja veieu quines són les reaccions: els hem vençut, aquest és el camí, repressió i aplicació injusta de la llei. Doncs no.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

L’endemà

Al mail obert d’aquest dilluns vaig gosar aventurar què passarà els pròxims dies, les pròximes setmanes, més aviat des d’una barreja còmoda entre anàlisi de la realitat i desig. Tot i que sembla que algunes de les hipòtesis que jo donava per certes van apareixent com a possibilitats que es tenen en compt, diria que encara ningú no coincideix amb la qüestió ara mateix bàsica, que ho ha de condicionar tot: el temps autonòmic s’ha acabat. L’Estat —l’únic Estat que de moment impera aquí— no permetrà que ens tornem a autogovernar. I encara menys amb l’actual correlació de forces al Parlament. L’endemà del 21D ja és una evidència que a Espanya la democràcia és com la humitat relativa, que depèn de les temperatures i les pressions…

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Carta de Nadal al conseller Quim Forn

L’últim mail obert de l’any que acaba d’anar-se’n va ser una carta de Nadal per al conseller Quim Forn, publicada per Vilaweb al costat de tres cartes més, una per cadascun dels nostres presos polítics. La meva feia així:

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

El 21-D, per la República

El mail obert d’aquest dilluns donava, si calia, raons per escollir bé la papereta que cadascun de nosaltres dipositarà el pròxim dijous 21 de desembre dins l’urna que li correspongui. O, potser més exactament, les raons per desestimar quatre de les set candidatures a priori amb possibilitats d’obtenir representació parlamentària. No hi donava raons per triar entre les tres opcions republicanes. Ni en donaré: la meva aposta és que totes tres apleguin el màxim nombre de vots i que sumin, si pot ser a terços, la majoria més àmplia possible. Amb la confiança que, si ho aconseguim, no tindran altra elecció que continuar fent passos per donar cos a la República ja proclamada.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

A Montserrat, fa quaranta-set anys, ja ho deien

Aquest diumenge al matí Vil·la Joana ha acollit una nova sessió del cicle “Calidosopis literaris” que, amb Neus Real, Isabel Segura i Dolors Oller, ens ha convidat a rellegir Ramona, adéu de Montserrat Roig i, amb ella, la història de la dona barcelonina.

Continua llegint

Publicat dins de Cosa pública | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Una jutgessa fantasiosa

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Així, qui en té la culpa?

En començo a estar sofregit. Ja es veia venir, però no per això és menys irritant. Que si l’agència europea del medicament se n’ha enfugit de Barcelona per culpa dels independentistes, que si ha estat per culpa dels centcinquantaunistes. […]

Continua llegint

Publicat dins de Cosa pública | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La fractura. Tres apunts sobre la cohesió social

Vivim una lluita que és feta, especialment, de paraules. I massa sovint les petites victòries, i per tant la percepció que el balanç et va a favor o en contra, provenen de l’èxit dels conceptes que es llancen al vol. Ara mateix, trobo que sentim massa vegades la paraula fractura: ens l’han etzibada ells, i si l’acceptem sense discutir-la també decantem la balança a favor seu. Què n’hem de dir, de la pretesa fractura social? Al mail obert d’aquesta setmana jo proposo, per exemple, això: […]

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’hora de la lleialtat a la República

El meu mail obert d’aquest dilluns deia això. Després de tot el que ha passat només en quatre dies, i en espera de tot el que passarà, singularment entre avui i demà, m’hi ratifico, hi persisteixo, el signo i no em resigno. Sense por. Amb orgull i amb dignitat.

Continua llegint

Publicat dins de Carnet, Opinió publicada | Etiquetat com a , , | 1 comentari