Harry Potter, encara
Aviat farà trenta anys que el món dels muggles vam descobrir, un punt astorats, que hi havia un altre món i que era aquí mateix. Hi vam accedir a través de la lectura rere les ventures i desventures del jove Harry Potter. (més…)
Aviat farà trenta anys que el món dels muggles vam descobrir, un punt astorats, que hi havia un altre món i que era aquí mateix. Hi vam accedir a través de la lectura rere les ventures i desventures del jove Harry Potter. (més…)

“Le reste de la journée passa ainsi, puis la nuit et toute la matinée suivante: heures vides, étranges, incohérentes comme la fièvre. Toujours rien à manger, rien à boire.”
Irène Némirovsky a _Suite française_

Avui, 6 de desembre, fa 93 anys que el 1932 es constituïa el Parlament. Després de la derrota del 1714, aquella Generalitat, com la d’ara mateix i la Mancomunitat del 1914, va ser un pas endavant per a l’autogovern. Necessari, però insuficient. Ara cal que anem més enllà.

“La defensa de la terra i les seves lleis, el pactisme, era per a Pau Claris i aquella generació un bé superior a la lleialtat a una corona o una altra. Va ser aquella breu república i la seva gestació un símbol de com el futur de Catalunya sempre ha anat lligat a la sort geopolítica d’Europa.”
Aleix Sarri a Ànima de república

“Els enfants terribles fan gràcia fins que fan pena.”
Eva Piquer a Difamació



“Malgré la fatigue, la faim, l’inquiétude, Maurice Michaud ne se sentait pas trop malheureux. Il avait une tournure d’esprit singulière, il n’attachait pas beaucoup d’importance à lui-même: il n’était pas à ses propres yeux cette créature rare et irremplaçable que chaque homme voit lorsqu’il pense à lui-même.”
Irène Némirovsky a _Suite française_

Fa vuit dies vam pujar a Vallromanes per tenir una conversa amb Eugènia Oliveras, que condueix el programa d’entrevistes “Món global” a l’emissora municipal de ràdio. Ahir al vespre ja era accessible, en aquest enllaç, i avui l’han escampada, perquè es pugui escoltar arreu, amb aquest text com a esquer:



“La poesia és alquímia; és a dir: experimentació immediata i desordenada de la vida sobre el paper, en oposició a la química, que és la filosofia, i que és l’exposició sistemàtica i ordenada de l’univers. Són dos mètodes de coneixença complementaris. Unint-los, la tragèdia.”
Una nota autobiogràfica de Palau i Fabre (Cartes i poemes, per Julià Guillamon)


