No és la primera vegada que he de recórrer a l’analogia amb patologies mèdiques per mirar d’explicar el comportament d’això que en diem Espanya, especialment les estructures d’un estat que està obsedit a perpetuar-se immutable. Aquesta vegada, m’ha semblat que la cosa més aclaridora anava de delírium trémens i altres addiccions. […]
L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]
Aquesta setmana, al mail obert em demanava d’alguna manera, a partir d’unes paraules del president Torrent, si no hem estat prou clars fins ara, si no ho ha estat encara més l’estat espanyol. No, d’ençà del 10 d’octubre nosaltres no n’hem estat tant com caldria. Ara, els altres no es pot dir que hagin amagat cap ou. Aleshores, quin espai queda per a un “pacte de claedat”? […]
El mail obert de fa quinze dies posava la lupa sobre unes paraules de Miquel Iceta, probablement el millor polític en actiu al nostre país, si entenem que el millor polític és el més cínic i caragirat, el més desinhibit a l’hora de defensar que és portador de la veritat, encara que les raons que la fonamenten avui es contradiguin amb les d’una hora abans. El reconeixeu, oi? […]
L’estira-i-arronsa amb el govern espanyol a propòsit de la tramitació dels seus pressupostos ho ha deixat ben clar: mentre l’estat espanyol, a través dels qui actuen en el seu nom, no s’avingui a asseure’s a dialogar amb les institucions catalanes que representen la voluntat majoritària del poble de Catalunya, mentre la cadira continuï buida, no hi ha res més a parlar. Això és el que concloïa el meu darrer mail obert, escrit ja després de les primeres sessions del judici de la vergonya. […]
Sí que hi ha diferència entre el PP i el PSOE en relació amb Catalunya, amb nosaltres: el PP vol fer-nos acotar el cap i punt; en canvi el PSOE espera que a més els donem les gràcies. O no és això el que ens ha ensenyat la graciosa visita del Consell de Ministres (posem-hi majúscules napoleòniques, va) a la històrica Llotja barcelonina? Per aquí anava el mail obert d’abans de Nadal. […]
Al mail obert de dilluns passat, a les portes de l’aniversari de la victòria en les eleccions del 21 de desembre, em demanava què hem fet tot aquest temps, què fem ara mateix i què estem disposats a fer els dies que vindran. Perquè tot depèn, abans que res, de nosaltres mateixos.
[…]
No us heu cansat que us diguin que fractureu, amb el vostre projecte polític i la reacció a força de llaços grocs contra la repressió? Jo sí, i sobretot que m’ho retreguin aquells qui de vegades tot diria que no els costaria gaire tornar-s’hi fracturant, ara sí que literalment, el que hipogués haver entremig quan s’hi tornin. Això mirava de mostrar l’últim mail obert a partir d’un fet viscut, per fortuna del tot incruent, fa bens pocs dies. […]
Ja només faltava que hagin enxampat el bèstia aquest que presumptament preparava un atemptat contra el president espanyol tot evitant d’acusar-lo, tant sí com no, de terrorisme, mentre als nassos de pallasso, els cdrs i altres resistents se’ls aplica gairebé l’estat d’excepció! Això que els jutges han fet en el cas dels bancs és lleig, ben lleig, però no sembla pas que sigui una excepció entre tantes arbitrarietats, com miro d’explicar en l’últim mail obert.
Al mail obert d’aquest dilluns compartia amb els lectors algunes reflexions sobre l’impàs en què ens vam posar el mes d’octubre, en renunciar a passar de les declaracions als fets tot esèrant una reacció impossible de l’estat espanyol. Quan ja vèiem Ítaca vam llançar l’àncora. Ara és l’hora de llevar-la i fer l’últim tram de mar. Costarà, però: perquè en aturar-nos hem permès que hi embarranquessin tota mena d’obstacles. […]
Un altre article sobre els mantres de la nostra vida pública, política i mediàtica, quotidiana: l’ús que entre tots hem anat fent del concepte “separació de poders” i dels termes “independència judicial” no ajuda a entendre res del que passa ni del que fem, només ens ho embolica tot cada dia ina mica més. I així miro d’explicar-ho: […]