Ni els tornados fan callar els balcons, quan en vessa poesia
Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.
Si l’any passat el protagonisme va ser de Montserrat Abelló, activa homenatjada (a la foto, comparteixo escenari amb Laura Borràs en el recordatori que en vam fer aquest dissabte), enguany el festival ha recordat Joan Brossa, com comentàvem fa uns dies a Ràdio Flix. I això ha dut a la Ribera d’Ebre, entre d’altres il·lustres brossians, la rapsoda Núria Candela, el mag Hausson, l’antimàgia de Carles Hac Mor, Kiku Mistu o la pallassa Pepa Plana.
I tota una allau de poesia i de poetes que, per tercer any consecutiu, van ocupar Riba-roja la tarda de divendres, dissabte i el matí de diumenge sense causar-hi estralls greus. Ni patir-ne… I cal dir-ho així, perquè, quan tot era a punt per començar la marató de lectures del vespre i la nit de dissabte, una ventada huracanada va desmuntar mig escenari i va obligar la gent de Riba-roja a demostrar, un any més, que sap improvisar i sobreposar-se a les adversitats.
Hi vam tornar, dic. Divendres, a la sessió de “Poetes a la fresca”, hi vaig recuperar un dels poemes que menys em costa associar a l’herència brossiana, la “Sextina de Llàtzer”, publicada en aquella ja remota Antologia poètica universitària d’ara fa trenta anys. Dissabte, des del balcó, vaig assajar diverses entonacions per al “Silenci” de Moments feliços, que la vigília la Mariona Sagarra havia mig rumbejat. I, invitada per Josepmaria Viñes, la Dolors va dir una versió reduïda del conte “Sugus”, de Taula reservada.
Agraïm la invitació. I, molt especialment, l’acollida de l’Antonio i l’Anna, que com han fet tants altres riba-rojans, obren les portes de casa seva perquè els poetes la compartim amb ells. I perquè ens quedem, sempre, amb ganes de tornar-hi.