Oi?

Reviso lectures fetes aquest 2023 que avui s’acaba, i retrobo, entre els diversos Pessoa que l’escapada a Lisboa va servir de pretext per retrobar, uns fragments de L’hora del diable que se’m tornen a la vista un bon desig per a l’any que demà començarà.

(més…)

Les cançons de Pau Riba m’acompanyen des de l’adolescència. Sempre he pensat que la seva era una de les grans veus de la poesia catalana, i així que en vaig tenir ocasió vaig fer el possible per demostrar-ho. […]

(més…)

Enguany s’escau el centenari del naixement de Felícia Fuster. Fa ja uns quants mesos Lluïsa Julià em va trucar per proposar-me de participar en una de les taules rodones de la jornada “La pàgina és la pell“, que l’IEC va acollir per recordar-la i recordar la seva obra.

(més…)

Acaba de sortir el número 70 de la revista Treballs de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, i hi publico un comentari breu de la novel·la grossa, com fa esperar que ho sigui el seu títol, L’esperit del temps, de Martí Domínguez, penúltim premi Òmnium. Hi dic:

(més…)

Joan Carreras acaba de publicar una novel·la diferent. I aquesta setmana passada la vam presentar a la Documenta. Vaig tenir el privilegi de compartir-ne la meva lectura amb els vint assistents preinscrits, emmascarats i convenientment distanciats a l’espaiós racó de fons de la llibreria. En resum, això és el que en vaig dir.

(més…)

Me’n vaig de dret a la lleixa on hi ha els seus llibres i agafo Nova York a la catalana. L’edició és del juny del 1996 i a la falsa portada hi trobo manuscrita aquesta dedicatòria: […]

(més…)

Aquest 21 d’abril ha fet cent anys dia per dia que naixia a Barcelona Josep Palau i Fabre. Per això hem entrat en l’Any Palau i he tingut ja un parell d’ocasions d’explicar com el vaig descobrir, llegint-lo, i el tracte que hi vaig tenir com a editor. Per exemple a l’espai Vilaweb en una sessió del grup poètic Reversos, que n’ha publicat aquesta crònica.

(més…)

Aquest estiu em va sorprendre, com suposo que a tants d’altres, un article publicat a Núvol per Henry Ettinghausen, que en rellegir les memòries de Carles Fontserè es preguntava si no hi parlava un col·laboracionista amb els nazis. La memòria de seguida se’m va posar a treballar per dins mentre veia com, per exemple, Agustí Colomines replicava amb duresa a l’hispanista, com també ho ha fet Assumpció Maresma. La memòria de seguida se’m va posar a treballar per dins, dic, i en vaig destil·lar aquí uns records de quan vaig fer d’editor de Fontserè. Els rellegeixo en copiar-los al bloc i tinc la impressió que algú pot dubtar de si els he escrit a favor o en contra d’Ettinghausen. No, els he escrit a favor del record que tinc, com crec que hauria fet Fontserè mateix. […]

(més…)

Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.

(més…)

He parlat algunes vegades, aquí i al Bloc del director de la ILC, de Francesc Garriga –francesc garriga barata, com li agradava signar–: arran d’una lectura seva de poemes al Col·legi de Llicenciats, arran de l’homenatge del 2012 com a poeta d’honor de Sant Cugat, arran de la presentació a Molins de Rei del seu Tornar és lluny, per exemple. En aquesta darrera ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer-li el modest reconeixement personal que crec que li devia.  (més…)

Fa uns dies es van presentar a la botiga Oriol Soler i Albert Gomis, en nom de Verbàlia, amb ganes de petar-la una estona i fer-nos quedar ben retratats. I així va ser: […]

(més…)

Dilluns va morir Joaquim Molas i l’endemà Ernest Alós em va demanar si volia dir-ne res. Ho vaig fer, mirant de trobar el punt d’equilibri entre el record personal, la semblança del personatge i la interpretació de la seva importància. La necrològica duia el títol que encapçala aquest apunt, però finalment va aparèixer a El Periódico amb aquest altre: […]

(més…)

Hi ha setmanes que tens por que el bloc sembli un obituari. Ara, per exemple, em vindria de gust dir alguna cosa de Carles Miralles o de Francesc Garriga, i miraré de fer-ho. Mentrestant, la mort de José Manuel Lara Bosch, l’home Planeta, m’ha empès a posar sobre el paper alguns apunts sobre l’impacte de la seva empresa en la política editorial i cultural del país. Van aparèixer dilluns en aquest mail obert de Vilaweb:

(més…)

He escrit la col·laboració amb Vilaweb d’aquesta quinzena sota l’impacte de l’atemptat brutal contra Charlie Hebdo. He reviscut la tensió que vam viure a Proa quan, després que havíem contractat la traducció catalana d’Els versicles satànics —que finalment publicaria Columna—, les autoritats iranianes van dictar la fatwa contra Salman Rushdie. Però he preferit recórrer altres camins per reflexionar i intentar construir opinió. N’ha sortit aquest elogi relatiu de l’autocensura.

(més…)