Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Oriol Junqueras

Jo també sóc terrorista

0

L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]

(més…)

On és la brúixola?

0
Publicat el 30 d'abril de 2019

El mail obert d’aquest dilluns recollia quatre impressions postelectorals. No, les eleccions no ens han anat malament. Però, què voleu que us digui, tampoc no n’hi ha per respirar alleugerits. Aquest era l’estat d’ànim. I les que vénen a sota, les paraules concretes. […]

(més…)

L’hora del realisme

0

Aquest mail obert va aparèixer dilluns 21 de gener, pocs dies després de la constitució de la mesa del Parlament i deu dies abans de la sessió d’investidura fallida. I, si fos a fer, avui l’escriuria exactament igual. Avui sembla que el fals realisme, digueu-ne possibilisme potser, s’ha imposat una mica més. I a l’altra banda ja veieu quines són les reaccions: els hem vençut, aquest és el camí, repressió i aplicació injusta de la llei. Doncs no.

(més…)

L’endemà

0
Publicat el 9 de gener de 2018

Al mail obert d’aquest dilluns vaig gosar aventurar què passarà els pròxims dies, les pròximes setmanes, més aviat des d’una barreja còmoda entre anàlisi de la realitat i desig. Tot i que sembla que algunes de les hipòtesis que jo donava per certes van apareixent com a possibilitats que es tenen en compt, diria que encara ningú no coincideix amb la qüestió ara mateix bàsica, que ho ha de condicionar tot: el temps autonòmic s’ha acabat. L’Estat —l’únic Estat que de moment impera aquí— no permetrà que ens tornem a autogovernar. I encara menys amb l’actual correlació de forces al Parlament. L’endemà del 21D ja és una evidència que a Espanya la democràcia és com la humitat relativa, que depèn de les temperatures i les pressions…

(més…)

Una jutgessa fantasiosa

0

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

(més…)

Cent onze dies contra la por

0
Publicat el 13 de juny de 2017

Suposo que era inevitable: el primer mail obert després del 9 de juny no podia sinó parlar de l’1 d’octubre. I dels previsibles disbarats que l’anunci de la data i la pregunta ens ha fet sentir. Que no són res comparats amb els que haurem d’escoltar en endavant (que barroera i bastota, la tal Soraya, ahir a la tele…). […]

(més…)

Sant Jordi i el silenci dels editors

0
Publicat el 4 de maig de 2017

En vigílies de Sant Jordi vam conèixer la dimissió d’Isabel Martí com a vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, en reacció a l’entrada de cavall sicilià d’una altra vicepresidenta, la del govern espanyol, a l’acte de promoció de la candidatura de la Diada com a patrimoni immaterial de la humanitat. I, en efecte, la intervenció de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser de triple —o quarta!— S: sobrada, ens subordinava una vegada més a ser súbdits silenciosos. Vaja, que era gairebé un deure dedicar a l’afer un mail obert. Que diu:

(més…)

Qui no dialoga és perquè no vol

0

Deu ser perquè me’n sento part i la meva neutralitat és del tot inexistent, i poc que me n’amago, però jo trobo que no hi ha color. Vull dir que em sembla evident que el nostre plantejament és propositiu, tranquil, obert i, hélas, dialogant. I, en canvi, no m’ho sembla menys que la seva actitud és tancada, negativa, crispada i, ai las, autoritària. I potser no tinc raó, però a cada pas que fem em convenço que sí. I qui no ho vegi així que s’escolti de cap a cap les intervencions dels nostres tres caps d’estat ahir a Brussel·les i seguidament, si el fetge li ho permet, les ocurrències del senyor Rajoy ahir mateix al Foro ABC o les impertinències —algú dirà que eren amables, però això no en dissimula el fons de menyspreu— del senyor Millo aquest matí entrevistat per Mònica Terribas. Vaja, que d’això anava el mail obert d’aquesta setmana…

(més…)

Teoria del tret al peu i l’autogol

0
Publicat el 23 de juny de 2016

A una setmana del 26J, i sobrevivint a la campanya electoral a partir d’una dimissió informativa suau, el mail obert de la quinzena posava paraules a una mena de teoria sobre la capacitat dels nostres partits polítics i els qui els lideren de posar-se i posar-nos pals a les rodes. Deia així: […]

(més…)

Un article extemporani sobre la desobediència

1

Aquesta setmana, ahir o avui, havia de publicar un articlet a Vilaweb, però tot va tan de pressa que m’ha quedat extemporani. Planteja algunes qüestions sobre la manera de fer entrevistes i, sobretot, de donar-ne posteriorment notícia, arran de les preguntes que havíem sentit fer últimament a alguns dels líders polítics del país. El tema no que no és obsolet, i segur que hi haurà noves portunitats per abordar-lo. Mentrestant, el deixo aquí, ves, que ja el tenia escrit… […]

(més…)