Oi?

Em sorprèn la força poètica que de vegades té l’error.

Com en aquest dictat, on l’alumne ha copiat el que ha sentit, sense trobar el temps per donar sentit al que escrivia.

També deu voler dir coses que l’oïda no reconegui el mot “equidistants” i l’hagi dut a imaginar solucions insòlites. I encara més que no hagi estat l’error d’un sol home, sinó que hi hagin coincidit uns quants estudiants…