Dotze d’agost
Tal dia com avui, dotze d’agost, va néixer la Clara, fa trenta anys ben rodons. La nostra nina, si el cos l’hagués acompanyada, ara seria una dona feta, com ho és la seva germana…
L’he anada recordant aquí, molts dotzes d’agost, molts nous de febrer, gairebé sempre recuperant poemes de Moments feliços (pel desè aniversari de la mort en vaig fer aquesta mena de sumari). Però avui donaré la paraula a la Dolors, que a l’abril va escriure un fil en què l’evocava i li agraïa —i a l’Helena, i al Joan— la vida que havíem compartit, breu i plena. Perquè el vull conservar i rellegir cada vegada que, com avui, l’enyorament m’hi porti.
Aquesta és una de les meves fotos preferides. Per la rialla, per l'alegria que hi ha als teus ulls tan grans. És ben bé el reflex de qui eres i de com eres. Aquest febrer ha fet 16 anys que vas morir i a l'agost n'hauries fet 30. pic.twitter.com/lV8t7XWu0X
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
I voldria una filla viva i sana amb mi. Ho vaig entendre tot i ho vaig acceptar. Reviure la sensació de malaltia i d'enclaustrament domiciliari ens ha fet reviure molts records. Ara m'enyoro molt, potser perquè també em trobo malament i la meva malaltia neurològica també avança.
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Vam construir un iglú familiar amb mesures higièniques per evitar-te infeccions i ingressos. Vam viure sempre en pandèmia. La malaltia neurològica degenerativa que mai van diagnosticar et va fer la vida difícil i als teus germans, també. No ens ho semblava: era la nostra vida. pic.twitter.com/tZHKBhHQE6
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Potser perquè tots sabíem que no teníem gaire temps, érem feliços. Ho érem, ho vam ser, ho hem parlat moltes vegades i no és un record inventat. La solidaritat entre els germans era molt poderosa. Vivíem amb quietud (tu vas marcar-nos el ritme) i amb serenitat.
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Tot aquell amor i gratitud que expressaves cada dia quan t'ajudàvem ho feia tot molt fàcil. La generositat dels teus germans ho va fer tot possible. I vam saber acompanyar-te a morir. Em sorprèn que, després de tants anys, ara senti encara més viva la teva absència. pic.twitter.com/w1biTKjzZH
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Tota aquella estimació ens va fer forts, va ser com una vacuna que ens ha permès seguir sent feliços malgrat totes les morts i malalties que acumulem a la família. Sento ràbia, potser algun dia l'havia de sentir, et voldria viva i sana encara que no hagués après tot el que après.
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Per això, Clara, vull expressar-te la meva gratitud, per la teva alegria, i als teus germans, Helena i Joan, per la vostra generositat i fortalesa. No podem oblidar que vam ser forts i que vam aprendre a ser feliços. Aquests vincles d'amor són una poderosa vacuna per poder viure.
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Però tot el que vam construir és brutal. El vostre pare i jo us agraïm que sigueu com sou, fills. Seguirem fent camí al vostre costat. pic.twitter.com/wsCsnNY4e8
— DolorsBorau (@DolorsBorau) April 5, 2021
Per la part que em toca, que no és poca, només puc subscriure el fil de cap a cap. Gràcies, Helena i Joan. Gràcies, Dolors. Una abraçada sense fi, Clara.
— Oriol Izquierdo 🎗️ (@oriolil) April 5, 2021
