Diumenge passat, vigília de la Diada, avui fa una setmana, vaig entomar una bona assolellada des d’un dels escenaris de la Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta celebrant, amb Xavier Graset i, en nom de Casals-Combel, les editores Noemí Mercadé i Montse Martín, la reedició de les històries d’en Massagran que, als anys 80, Ramon Folch i Camarasa, amb el suport gràfic de Josep M. Madorell, va adaptar o escriure en còmic a partir de la novel·la original del seu pare, Josep M. Folch i Torres, i les imatges de Junceda, publicada al Patufet el 1910.
Aquest any el Correllengua ha homenatjat Isabel-Clara Simó. Estem en tessitura encara quasi pandèmica i la gent de la CAL d’Horta-Guinardó no ha acabat de donar format a l’acte com qui diu fins quatre dies abans. Han demanat a Màrius Serra, Francesc Parcerisas i a mi mateix, amb la confiança que dóna el veïnatge i l’amistat, que en fem memòria personal. I, en resum, això és el que hi he dit.
Joan Carreras acaba de publicar una novel·la diferent. I aquesta setmana passada la vam presentar a la Documenta. Vaig tenir el privilegi de compartir-ne la meva lectura amb els vint assistents preinscrits, emmascarats i convenientment distanciats a l’espaiós racó de fons de la llibreria. En resum, això és el que en vaig dir.
Isidre Grau acaba de publicar una novel·la que té el barri d’Horta per escenari principal i, en certa mesura, per correlat de la història que explica. Una història que a mi m’ha recordat la seva magnífica Els colors de l’aigua, i que ajuda a explicar per què avui, ara i aquí, som com som.
Cada any sol passar que, així que despunta la primavera i es veu que tornarà a arribar Sant Jordi, es reactiva l’activitat de la gent de lletres. M’hi he trobat, i així, per exemple, fa unes setmanes vam compartir la lectura de la poesia de Montserrat Abelló, també en homenatge, amb el grup poètic Reversos. Això era el 15 de març i Marta Teixidó en va fer aquesta crònica, amb imatges d’Aurelio Ruiz, que transcric: […]
Dissabte es va celebrar al Barts del Paral·lel, un any més, la festa de proclamació i lliurament dels premis Al Vent per a persones amb discapacitat intel·lectual, la setena edició dels de narrativa i la primera de poesia. Hi vaig ser, de bracet entre d’altres de Lali Ribera, Jordi Roig i Vicent Sanchis, al costat de l’impulsor de la cosa, Carles Capseta. El llibret que aplega treballs finalistes i guanyadors du aquest pòrtic meu:
He parlat algunes vegades, aquí i al Bloc del director de la ILC, de Francesc Garriga –francesc garriga barata, com li agradava signar–: arran d’una lectura seva de poemes al Col·legi de Llicenciats, arran de l’homenatge del 2012 com a poeta d’honor de Sant Cugat, arran de la presentació a Molins de Rei del seu Tornar és lluny, per exemple. En aquesta darrera ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer-li el modest reconeixement personal que crec que li devia. (més…)
Dissabte vaig tornar a la Fundació Palau (i, deixeu-m’ho dir, vaig aprofitar l’avinentesa per fer una mirada a l’exposició de Toni Vidal, que ningú no s’hauria de perdre: aquella col·lecció de retrats de gent de lletres i pintors fets als anys setanta són una baula preciosa amb la nostra cultura clàssica contemporània, tan recent i alhora ja tan llunyana…). I hi vaig tornar incitat per Lali Ribera, que acaba de publicar Temp(teig)s, uns poemes per als quals em va demanar el pròleg.