Oi?

D’ençà d’aquell 9 de febrer, he anat recordant en aquest bloc els aniversaris de la Clara amb poemes, els que vam llegir a la cerimònia de comiat i la majoria dels que recull la darrera part de Moments feliços, que li és tota dedicada. N’han anat quedant dos de banda, i avui deu ser l’hora de rellegir-ne alguns versos:

D'”Ara”, la segona meitat del poema, que relaciona dolor i clarividència:

la llum que m’enlluerna
molt lenta i amb dolor
m’aclareix la mirada
em torna el blanc al fons
dels ulls que acluco ara
per mirar al meu voltant

i veure-hi el que hi ha
i veure el que no hi ha

De “Buit”, els últims versos, aquests sempre presents:

Mai sense el buit, enlloc sense l’absència
que ja tot ho il·lumina.

Deu anys. Tant de temps. Ara mateix.

Els altres poemes, de Moments feliços:
“Fràgil”
“Cançó”
“Fred”
“Pausa”
“Conversa”
“Enyor”
“Dol”
“Cada dia”
“Despertar”
“Llum”