Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Opinió publicada

Quan la justícia no és cega

0
Publicat el 2 d'agost de 2021

El mail obert de la setmana passada tancava el curs abans de la pausa obligada del mes d’agost. No és la primera vegada que parlo de la justícia espanyola i de la seva singular concepció de la divisió de poders. Ara hi he tornat, perquè em sembla que la decisió del Constitucional sobre l’estat d’alarma dictat el març de l’any passat pel govern espanyol per mirar de fer front a la pandèmia estalvia qualsevol altra consideració. Que en podríem fer moltes i no acabaríem. Amb el benentès, a més, que les aberracions dels jutges no fan bones les males decisions de Pedro Sánchez i els seus peons, ni de bon tros!

(més…)

Els comptes aviat són fets

0

El darrer mail obert comparava les extorsions del Tribunal de Cuentas amb la repressió que va venir després de l’Onze de Setembre. I reclamava del govern de la Generalitat una mica més de valentia davant l’abús de poder de l’estat espanyol. Si tot ho tenim perdut igualment, potser que hi posem caràcter, que és com dir dignitat i alguna cosa més. Si no, sí que ens donaran per rendits, i s’hi acarnissaran encara…

(més…)

Quin serà el gest oportú?

0
Publicat el 30 de juny de 2021

A classe de literatura, una hora o altra sempre analitzem els factors que intervenen en l’operació de la lectura: l’autor i el seu context, el text i la història de les seves edicions, l’obra i la seva recepció, la lliure interpretació del lector. I m’agrada posar l’accent en això, que el lector té una gran llibertat per interpretar el text, o més ben dit, que ha d’aprendre a escoltar el text en llibertat per llegir-lo amb tot el profit. Però aquesta llibertat té un límit, el límit que li imposen les paraules concretes de què està fet el text mateix. A partir de l’espectacle propagandístic organitzat al Liceu per a aparent lluïment del senyor que presideix el govern espanyol, tenim un bonic contraexemple més dels riscos que té, en aquest sentit, una mala lectura. La que va oferir, segur que amb ben poca innocència, de les paraules de Martí i Pol per vendre un indult vergonyant. Hi vaig dedicar l’últim mail obert. (més…)

Perdre el nord

0
Publicat el 15 de juny de 2021

Al mail obert d’aquesta setmana faig l’exercici de demanar-me per què lluitem, quin objectiu tenim, fins on volem arribar. És una reacció natural a tant de soroll, i al desconcert que provoca, al voltant dels indults, el perdó que potser els uns demanen o potser no i la temptació que es diria que d’altres tenen de fer memòria revisant interessadament el passat. Un exercici per no acabar de perdre el nord…

(més…)

Nosaltres no us indultarem

0
Publicat el 2 de juny de 2021

Ens acabaran de desmobilitzar, els indults? O, al contrari, ja sigui per la burla que puguin suposar en ells mateixos o per l’onada d’anticatalanisme que ja desfermen, ens reactivaran? En qualsevol cas, potser hem d’aprofitar el soroll per tornar a rebutjar el judici, per denunciar la repressió generalitzada i per no deixar d’assenyalar els veritables culpables del cul de sac on ens trobem. De tot això anava l’últim mail obert.

(més…)

Es pot evitar una guerra civil?

0
Publicat el 18 de maig de 2021

Bé, sembla ser que Esquerra i Junts, i fins i tot la CUP, han trobat finalment, gairebé en extremis, la manera de conciliar les diverses estratègies en alguna mena de síntesi. Potser el gest de força d’aquest diumenge per part de l’ANC, i el brillant sermó de la setmana passada de Jordi Cuixart, han servit per tornar a posar a rega els partits, o els ha pogut sols solets el vertigen de la perspectiva d’unes noves eleccions. Ara, aviam si tots plegats serem veritablement capaços d’aplegar d’una vegada les forces, malgrat totes les discordances, o tornarem a deixar-nos embriagar per l’enfrontament intern. Aquesta absurda agonia m’ha recordat com van anar les anades i vingudes que van dur, entre el 1919 i el 1948, Irlanda des del Regne Unit fins a la república independent. I així ho he recollit en l’últim mail obert, mirant d’extreure’n alguna lliçó.

(més…)

El paper de l’ANC

0
Publicat el 4 de maig de 2021

El mail obert d’aquesta setmana mira de llegir críticament, i amb esperit tan positiu com n’he estat capaç, la proposta de full de ruta de l’ANC, que els socis debatran aquest mes de maig mateix. I ho fa centrant-se sobretot en dos aspectes, si és que són diferents: la posició en el joc entre partits, d’una banda, i la relació amb el Consell per la República, de l’altra. A partir d’un implícit que he dinat per descomptat: l’Assemblea no pot tractar el Consell com si no hi fos o no hi tingués res a veure, perquè forma part des del primer dia del seu consell de govern. La presidenta de l’Assemblea hi té veu i vot. Per això no té cap sentit que l’ANC sembli voler-hi competir en comptes de cooperar-hi com estan fent els seus socis des de la base. Diria que, així, el full de ruta reflecteix nítidament una preocupant incapacitat de situar-se en el nou context on som. Ara hauríem de discutir sense més ambigüitats si tots plegats donem suport a la pausa indefinida que proposa Esquerra o a l’increment de la confrontació amb l’estat espanyol que, teòricament, defensen totes les altres forces polítiques i civils. Doncs aquesta és la qüestió que plana per sota de l’article.

(més…)

Acceptar els resultats

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

Les revolucions pendents

0
Publicat el 6 d'abril de 2021

El vaig escriure un Divendres Sant perquè es publiqués un Dilluns de Pasqua. I, és clar, m’ha quedat un article de Passió, però em temo que sense Resurrecció… Un any després de l’inici de la pandèmia, és inevitable començar-ne a fer balanços. I per ara el meu no pot ser gaire positiu: crec que, com més dies passen d’aquest nou ordre que vivim, més lluny estem de civilitzar-nos com sembla que ens convindria… O trobeu que m’enganyo?

(més…)

El cas Illa, encara

0

La capacitat que tenen els socialistes de tergiversar les coses sembla no tenir límit. Ara és Salvador Illa, cap de la llista que va obtenir alguns vots més que la que encapçalava Pere Aragonès, qui pretén que aquest sol fet li dona dret a protagonitzar una sessió d’investidura com a candidat a presidir la Generalitat. Per què, si no té cap possibilitat de superar-la? O potser sí que en tindria alguna, segons què plantegés? He mirat d’imaginar-ho en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

Ja n’hi ha prou!

0
Publicat el 9 de març de 2021

El Mail obert d’aquesta setmana s’esplaiava contingudament arran de l’aquelarre muntat fa uns dies per una colla de sicaris del règim que controlen les organitzacions empresarials i altres parafernàlies del món econòmic. En el context de les negociacions per a la formació de govern posteriors a les eleccions del 14 de febrer, i sobre la base d’un indisssimulat xantatge sentimental propiciat per la crisi sanitària i les seves conseqüències econòmiques, van elevar un crit d’ordre i estabilitat sense altre objectiu que perpetuar els privilegis dels vells detentors del poder al regne de les Espanyes. Va ser un acte polític, obscenament polític. I se’ls va veure el llautó d’una hora lluny.

(més…)

Què queda de la Universitat i del quart poder

0

Ara ha estat l’empresonament de Pablo Hasél que ha destapat l’olla dels trons. La ràbia i el descontentament estan ocupant els carrers de vuit dies ençà, i ho faran fins que s’hagin esbravat i es repleguin altra vegada a aquest estat de latència en què es mantenen de fa massa anys i que més tard o d’hora acabarà esclatant de debò. Els trons ressalten les contradiccions del sistema i tots els qui sentim la necessitat de revoltar-nos-hi en contra ens veiem arrossegats de paradoxa en paradoxa. L’últim mail obert es fixava en dues de ben concretes: la dissonància entre el valor que donem a la institució universitària i l’actitud del rector de la de Lleida, d’una banda, i que la defensa de la llibertat d’expressió porti algú a rebentar els vidres del local d’un diari.

(més…)

I si matem els missatgers?

0

El mail obert d’aquest dilluns valorava el pes dels prejudicis que tots tenim, també els perodistes que teòricament n’haurien de fer abstracció, a l’hora de valorar les propostes polítiques de qui tenim davant, ara en plena campanya electoral. Ho he vist així i així ho explico.

(més…)

Volem votar els jutges

0

La democràcia no és enlloc perfecta, però n’hi ha de desacomplexades i d’altres de restretes. No cal que digui de quina mena penso que és la tendríssima i fràgil democràcia espanyola, on els tradicionals tres poders de l’estat s’entrellacen en jocs d’influències i d’interessos que farien les delícies intel·lectuals de Montesquieu. Una mica d’això parlava l’últim mail obert, a propòsit d’aquesta dèria de les altes magistratures espanyoles per erigir-se en art i part de la vida política d’aquest estat que ens manté el peu al coll.

(més…)

El Trump de casa

0

Fa uns dies ens van torbar les notícies sobre l’assalt al Capitoli, i acte seguit les imatges i els talls de veu indiscutiblement tumultuosos que arribaven de Washington en temps real. Qui més qui menys s’ho devia veure a venir, després que el president Trump fes des de feia setmanes, mesos, agitació en contra del resultat de les seves eleccions. Però més enllà de la irresponsabilitat presidencial, el cas té des d’aquí un alre interès: s’assembla en res aquella manifestació amb les nostres? O, si ho voleu prgeuntar d’una altra manera: totes les causes són iguals, igualment legítimes? Sobre tot això he mirat de reflexionar en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)