Silenciosament, callada, en companyia de les seves ombres, ahir se’n va anar Teresa Bertran, dita d’Arenys, poeta i llengua viva.
Un poema nou perquè torna a ser 12 d’agost, 31 anys després del teu 12 d’agost, que fa 17 anys que celebrem sense tu…
Tal dia com avui, dotze d’agost, va néixer la Clara, fa trenta anys ben rodons. La nostra nina, si el cos l’hagués acompanyada, ara seria una dona feta, com ho és la seva germana…
Fa unes poques setmanes vaig rebre el volum Obra poètica (1973-2015) de Teresa d’Arenys, que acaba de publicar Vitel·la. I llegint-lo i rellegint-lo —aquest dissabte a les 12 protagonitzarà l’activitat del febrer a Sopa de Lletres— he retrobat “Clara”, unes tanques que ja no tenia presents. Justament tan pocs dies després d’un altre 9 de febrer, i ja en són dotze. Diuen: […]
D’ençà d’aquell 9 de febrer, he anat recordant en aquest bloc els aniversaris de la Clara amb poemes, els que vam llegir a la cerimònia de comiat i la majoria dels que recull la darrera part de Moments feliços, que li és tota dedicada. N’han anat quedant dos de banda, i avui deu ser l’hora de rellegir-ne alguns versos:
Quan va morir la Clara, aviat farà deu anys, vam triar amb la Dolors uns quants poemes que ens van acompanyar en el dol. Un dels poemes era de Montserrat Abelló, que es va sorprendre de la tria i va agrair-la. En homenatge, reprodueixo aquí, traduït al català, el comentari del poema que, uns dies després, en part per explicar l’elecció a la Montserrat, vaig publicar a La Vanguardia. […]