Tornada al paradís
Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
I ve que tornen
els dies de les flors,
com un avís que, malgrat tot,
el cicle continua i
la primavera és aquí,
com una nova oportunitat
que caldrà aprofitar,
per si de cas,
malgrat tot, resultés
que és l’última
i que tot el que no
hagi estat fet
quedarà ja
per sempre més
per fer.
Busques, manyac, l’escalf de la mà ferma
que per tants d’anys t’ha guiat i seguies.
Tanques els ulls, trobes repòs, somies:
nervi de peus, gemecs somorts i l’esma
de quan, abans, jove, despert, cobries
amb quatre salts d’aquesta vall l’estesa.
Amb els nets ulls de mel que sempre esperen
veig que ara em dius que veus que el temps s’acaba,
avui per a tu, després per a nosaltres.
Vés-te’n en pau, que la teva ombra ens vetlla.
Tot és sempre nou i res no canvia:
ara el camí s’eixampla, ara s’estreny,
després d’un dia arriba un altre dia…
La veus? L’ànima és el cor de l’arbre:
per ella es manté dret i sobreviu.
Per ella, ni l’oblit no el pot abatre.
Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.
Un poema nou perquè torna a ser 12 d’agost, 31 anys després del teu 12 d’agost, que fa 17 anys que celebrem sense tu…
És Nadal. Doncs bones festes. I, sobretot, bon any nou. Que sigui ben nou i ben bo, de debò. […]
Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.
Aquest cap de setmana Falset ha acollit una nova edició de la Fira del Vi. I Josep Barjuan hi ha presentat un nou projecte d’art i lletres en forma de llibre objecte.
Enrique Badosa, torsimany de Foix i d’Espriu, ambaixador sempitern de les lletres catalanes per terres castellanes, acaba de publicar Sine tradere, un recorregut per la literatura universal que ho és també per tota una vida dedicada a la traducció.
Dissabte dia 5, al magnífic espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni. es va inaugurar l’exposició “Set artistes interpreten poetes catalans“, amb obra de Glòria Auleda, Núria Rossell, Rob Dubois, Carles Puche, Xavi Plana, Martí Pey i Stefano Puddu. […]
Aquest darrer cap de setmana Riba-roja d’Ebre ha viscut la tercera edició del festival Poesia des dels Balcons, i hi vam tornar.
Hi ha moltes maneres de cantar bé un poema. De “La casa que vull” de Salvat-Papasseit Llach en va fer una cançó exemplar. També ho és, n’estic convençut, la de Teresa Rebull. De tant en tant em vénen al cap, de vegades l’una, de vegades l’altra. Potser perquè canten estats d’ànim de diferent matís. No cal dir quina s’imposa avui, en homenatge.