Torna a ser Nadal, i un any més uns pocs versos poden servir per felicitar les festes o per pensar-hi… (més…)
Doncs l’altre dia assisteixo a una activitat oberta sobre el molí Viure de l’Aire, el projecte eòlic comunitari que hi ha a tocar de Pujalt, i se m’adreça una persona i em demana si jo sóc jo.
Poc es devien pensar els espanyols que han impulsat l’onada de repressió que vivim d’uns anys ençà, que tindria l’efecte que està tenint: molts catalans del sud han descobert que, a l’altra banda d’una ratlla virtual politicoadministrativa que se sol anomenar frontera, hi ha més Catalunya, la del Nord. I que hi és, i hi és de debò, ho vam poder comprovar fa vuit dies, a la lectura que Poetes i músics per la República va organitzar a Elna.
Ahir al matí, a Vic, ens vam abrigar del fred recordant Carles Furriols, convocats per Eduard Casas en nom de Poetes i músics per la República, amb, entre d’altres, Ter Tarrida, Xavier Baró, Biel Majoral, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Lluis Puig Gordi, Toni Comín, Carles Puigdemont.
Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
I ve que tornen
els dies de les flors,
com un avís que, malgrat tot,
el cicle continua i
la primavera és aquí,
com una nova oportunitat
que caldrà aprofitar,
per si de cas,
malgrat tot, resultés
que és l’última
i que tot el que no
hagi estat fet
quedarà ja
per sempre més
per fer.
Busques, manyac, l’escalf de la mà ferma
que per tants d’anys t’ha guiat i seguies.
Tanques els ulls, trobes repòs, somies:
nervi de peus, gemecs somorts i l’esma
de quan, abans, jove, despert, cobries
amb quatre salts d’aquesta vall l’estesa.
Amb els nets ulls de mel que sempre esperen
veig que ara em dius que veus que el temps s’acaba,
avui per a tu, després per a nosaltres.
Vés-te’n en pau, que la teva ombra ens vetlla.
Tot és sempre nou i res no canvia:
ara el camí s’eixampla, ara s’estreny,
després d’un dia arriba un altre dia…
La veus? L’ànima és el cor de l’arbre:
per ella es manté dret i sobreviu.
Per ella, ni l’oblit no el pot abatre.
Fa nou anys vaig estar a l’Alguer per participar amb Víctor Obiols en una de les sessions de la “Poesia als parcs“, gràcies a la gentilesa d’Ester Xargay i Carles Hac Mor.
Un poema nou perquè torna a ser 12 d’agost, 31 anys després del teu 12 d’agost, que fa 17 anys que celebrem sense tu…
És Nadal. Doncs bones festes. I, sobretot, bon any nou. Que sigui ben nou i ben bo, de debò. […]
Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.
