Oi?

El 2008 jo era director de la Institució de les Lletres Catalanes i tenia un llibre de versos al calaix. Xavier Folch el va llegir i em va convèncer que una cosa no treia l’altra i que calia publicar-lo. Va ser per ell, també, que Moments feliços va veure la llum. Gràcies.

Ara, una dotzena llarga d’anys després, m’adono de fins a quin punt ell tenia raó. El meu escrúpol era fora de lloc. No sabrem mai amb certesa si el llibre es va beneficiar del càrrec (o potser ho hauríem de plantejar a la inversa?).

Només jo i uns pocs interlocutors sabem fins a quin punt concret vaig fer per evitar-ho. Però en aquest món tot es mou tant per interès que l’escrúpol, simplement, et deixa fora del món.

(A la imatge, Xavier Folch seu discretament a tercera fila el dia de la presentació de Moments feliços a Barcelona.)