Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Jordi Sánchez

Acceptar els resultats

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

Jo també sóc terrorista

0

L’últim mail obert volia respondre més amb el cap que amb l’estómac a les detencions dels nou membres dels CDRs acusats de terrorisme. I ho feia implícitament, compat i debatut, amb una apologia i una reivindicació de la dissidència. Que és, també, el que hi ha en joc en aquest procés de repressió que Espanya ha emprès de moment contra nosaltres. Davant la qual si callem estem morts. No podem callar: hem de cridar més fort, tot i amb el risc que puguem córrer. […]

(més…)

Per què m’he fet de la Crida?

0

Després d’haver tingut un cert paper, petitó, en el Congrés fundacional de la Crida —durant molts dies tanta gent m’ha dit allò de ja et vam veure a la tele!—, em va semblar que convenia que expliqués què hi feia i per què. Així va néixer l’últim mail obert, publicat fa una desena de dies. Hi dono raons per ser-hi a la Crida, que espero de debò que no es tornin, massa aviat, motius per deixar-la…

(més…)

De referèndum en referèndum

0

Com hem d’interpretar l’èxit de la Diada, el nou èxit en plena onada de repressió i de càstigs exemplars? I què n’hem de fer, d’aquest èxit? És una mica sobre això que anava el mail obert d’aquesta setmana.

(més…)

Passem a l’atac

0

A pocs dies de la Diada, el mail obert de represa del curs no podia sinó fer una crida a omplir, aquest any, la Diagonal. A recuperar, d’una vegada, la iniciativa. I a no deixar d’estar mobilitzats, acte seguit, per al que convingui. Per demostrar que ja som república.

(més…)

El rap més lluç

0

Des del mes de desembre, cada dimecres ens trobem a les 2 del migdia a la plaça de Joan Coromines, davant la porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna, amb un megàfon a una mà i uns quants poemes a l’altra. Són petites lectures de poesia per la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats que organitza la Taula per la Democràcia de la Facultat.

(més…)

L’hora del realisme

0

Aquest mail obert va aparèixer dilluns 21 de gener, pocs dies després de la constitució de la mesa del Parlament i deu dies abans de la sessió d’investidura fallida. I, si fos a fer, avui l’escriuria exactament igual. Avui sembla que el fals realisme, digueu-ne possibilisme potser, s’ha imposat una mica més. I a l’altra banda ja veieu quines són les reaccions: els hem vençut, aquest és el camí, repressió i aplicació injusta de la llei. Doncs no.

(més…)

L’endemà

0
Publicat el 9 de gener de 2018

Al mail obert d’aquest dilluns vaig gosar aventurar què passarà els pròxims dies, les pròximes setmanes, més aviat des d’una barreja còmoda entre anàlisi de la realitat i desig. Tot i que sembla que algunes de les hipòtesis que jo donava per certes van apareixent com a possibilitats que es tenen en compt, diria que encara ningú no coincideix amb la qüestió ara mateix bàsica, que ho ha de condicionar tot: el temps autonòmic s’ha acabat. L’Estat —l’únic Estat que de moment impera aquí— no permetrà que ens tornem a autogovernar. I encara menys amb l’actual correlació de forces al Parlament. L’endemà del 21D ja és una evidència que a Espanya la democràcia és com la humitat relativa, que depèn de les temperatures i les pressions…

(més…)

Una jutgessa fantasiosa

0

Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.

(més…)